BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Nou repte: cobrir el Camí del Nord ò del Canigó, tècnicament dit GR-83, en tres dies. Aquest nou sender arrenca de la ciutat de Mataró i passant pel Canigó, l’uneix amb Prada de Conflent a la Catalunya Nord. La guia oficial la fa en nou etapes a peu. Les comarques que trepitjarem: El Maresme, El Vallès Oriental, La Selva, La Garrotxa, El Ripollès, El Vallespir i El Conflent. Al passeig del Callao s’erigí un original monument per conmemorar aquest GR. En ell s’hi pot veure el perfil del sender.

(més…)

Per Joan Lladó

Nombrosa l’afluència de corriolers en el darrer diumenge abans del Camí. També ens acompanya en Guillem. Hom decideix d’anar cap a Llavaneres. Comencem a bon ritme i en arribar a la font de Lorita, el petit de la colla ja és extenuat. Ell i jo decidim d’anar pel nostre compte i quedem per esmorzar a Canyamars. Anem resseguint el mateix camí que la resta fins la pujada de Santa Mònica.

Per Joan Lladó

Un diumenge més i escapada de tràmit abans de la nostra gesta. Mentre alguns són a esquiar, d’altres al país del Pirineu i la resta amb deures familiars, set corriolaires som a la Plaça sense gaire convenciment d’on anar. S’opta finalment per començar per la vall de Clarà, Riudemeia i Ca l’Espinal.

Per Joan Lladó

Acabo de llegir un article a l’Avui, de l’escriptor valencià Joan F. Mira, dedicat a comentar el tercer centenari de la Batalla d’Almansa, on el Regne i país dels valencians deixava -com ell mateix diu- d’existir. Per acabar l’article, el rebla: “A la ciutat d’Alacant alçaren el penó blanc amb les armes de Castella, i cridaren tres voltes “Castilla y Alicante por el Rey nuestro Señor D. Luis I”. Els actes simbòlics són més potents i expressius que qualsevol document: Alacant era Castella, Barcelona també, i sabent i recordant això ja no cal afegir res més. O sí: que cap Estatut d’Autonomia, reformat o sense reformar, no ha restaurat allò que es va destruir per la força de les armes. Ni cap Estatut no ho restaurarà, perquè Espanya és, encara, una extensió del Regne de Castella.“

Per Joan Lladó

Dimarts n’érem pocs: quatre. Hi havia por de pluja. Pel turó d’Onofre Arnau i el veïnat de Mata, ens enfilem fins can Flaqué i pel torrent de Sant Martí arribem a la Cabana dels Caçadors. Comença a espurnejar. Decidim de baixar a can Rimbles.

(més…)

Per Joan Lladó

A la plaça Fiveller ens trobàrem matiners, set corriolaires. La vam emprendre cap al mig Maresme on feia setmanes que no hi apareixíem. Per la línia de mar vam arribar fins a Canet on començàrem l’ascens pel llevant del poble: per El Grau, Cal Curt, Les Pruneres i, per la riera dels Oms, que tothom trobà feixuga, fins arribar a les Canals on ens endinsàrem per bonics corriols fins el Turó d’en Vila.

Per Joan Lladó

Com feia mesos que no s’esdevenia i apropant-nos al cap de setmana de la fira, si, aquell cap de setmana dels més de set mil metres de desnivell, decidírem de fer sortida llarga per anar fent boca. En Carles proposà d’anar al Montseny per fer el “Corriol” i posar a prova les suspensions. Res a dir, el que diu “el Maestro” va a missa.

(més…)

Per Joan Lladó

Degut, com us deia en el post anterior, al munt de feina que no em deixa aixecar el cap, només us faré cinc cèntims de les dues sortides de la setmana santa car, vull dedicar més temps en detallar l’escapada que férem fora comarca el diumenge 15. Val a dir que si les ressenyes seran curtes, no així el testimoni gràfic. En Giovanni i jo no vam estalviar temps per fer fotos i d’aquesta manera podreu submergir-vos en l’ambient de les dues matinals.

Abans de res, perdoneu pel retard de les darreres cròniques: la feina és la feina i ara per ara, del bloc no en visc, tot i que m’agradaria.Dit això, intentaré de ser breu i faré un repàs no gaire exhaustiu d’aquesta sortida perquè en quedi constància. Només faltaria, oi nenes?

Bé doncs, som-hi.

Per Joan Lladó

Quan l’autobús en que anàvem sortí de l’avinguda Puig i Cadafalch, ja en camp obert, sense balconades a banda i banda, davant del Sorrall i en direcció a Argentona, i en aixecar la vista vaig veure la gran fumarada que eixia del vessant de ponent del Montcabrer, el cor se’m disparà. No sabia pas què fer, no sabia com

(més…)

Per Joan Lladó

Aquest diumenge, a la Plaça, han fet acte de presència dos nous convidats, l’Adrià i en Lluís: els donem la benvinguda i els planyem. Després de la xerrameca matinera, s’ha pres la decisió d’anar cap a llevant. Per les Cinc Sènies i després arran de mar, hem anat fins a Caldetes, des d’on hem començat la pujada cap al Remei. A can Vives l’hem emprès de baixada fins a can Jalpí, gaudint de les giragonses del polit senderet. Riera d’Arenys amunt, hem trencat al rial d’en Puig per enfilar per La Teixonera fins el coll del Pollastre.