CRÒNICA ENDARRERIDA DE LA DIADA 11.09.2007
Publicat el 24 de setembre de 2007 per Bicicorriols
Per Joan Lladó
Perdoneu pel retard en la publicació de la ressenya de la diada. Aquella setmana fou molt estreta i amb la Volta en perspectiva encara se’n feu més.
El dia 11 de setembre ens trobàrem (deunidó la colla: n’érem dotze) a les set a la plaça i anàrem cap a Argentona per pujar per Riudemeia, el Fondo de la Gallega i després a la Collada de Parpers. Pel GR i la variant d’aquest ens dirigírem a Sant Bartomeu. Continuàrem per sobre la font i anàrem a cercar el camí de la Cabana del Moro.
En aquest tram ens vam trobar en Jaume B. de Vilassar de Mar, un assidu a la Volta a la Cerdanya i ens informà, després del nostre interès, que tenia una costella masegada i en principi pocs números per fer un bon paper.
Com sol ésser habitual, la gran baixada de la Foradada, sensacional!!!! Les articulacions i tendons de mans i braços resten atrotinats per uns moments. Després de dir quatre bajanades, ja tornen al seu estat normal. A la Roca Foradada
decidírem d’anar a esmorzar a La Roca i per tant, emprenguérem el camí del Roc de l’Elefant passant pel corriol d’en Gomes. En acabar aquest, en Jaume se’ns acomiadà i continuàrem per les trialeres de la vella pedrera: bon tram per agafar gana i descarregar adrenalina.
decidírem d’anar a esmorzar a La Roca i per tant, emprenguérem el camí del Roc de l’Elefant passant pel corriol d’en Gomes. En acabar aquest, en Jaume se’ns acomiadà i continuàrem per les trialeres de la vella pedrera: bon tram per agafar gana i descarregar adrenalina.
Durant l’esmorzar ens feren companyia una bona colla de mosques que, com podeu observar en les fotografies, també tenien gana. En finir l’àpat, marxàrem un xic alterats per culpa dels insistents insectes, i tant era així, que el primer carrer que veiérem que se’enfilava cap a la nostra ruta, aquell prenguérem: el més dret. Algú insinuà de broma de pujar i, això, en aquesta colla, no es pot fer. Aquest carrer es podria ben bé rebatejar i dir-ni el Carrer del Cel, de les Altures, del Purgatori o de les “Trallades” (si es fa després d’esmorzar). En ser a dalt i en no tenir-ne mai prou, vam anar fent de les nostres en el “petits” repetjons d’unes feixes ermes just abans de prendre un petit corriol que ens menà al camí del meridià verd. Malauradament, en el nostre territori, de feixes ermes cada vegada en veiem més i no precisament perquè hi creixin arbres…
Seguírem enfilant fins la pedrera de Sant Bartomeu on la meitat de la colla giraren cua per tornar cap a casa. La resta vam continuar pel GR fins a Parpers i després a cercar el descens de la font del Llorer tot passant per ca l’Espinal. Pel Pont de l’Espinal baixàrem a la riera d’Argentona i d’allí cap a casa.Arreveure,
Joan Lladó.
Joan Lladó.
Els corriolaires: Adrià T., Andreu C., Anscari N., Carles Ll., Joan Ll., Joan V., Jordi C., Manel T., Marcel T., Martí M., Sergi C. i Valentí T.
Distància recorreguda: 52 km.
Desnivell + acumulat: 1.020 m.
Les fotos, cliqueu aquí.
Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb bicicorriols, BTT, Joan Lladó | Deixa un comentari
Bonica sortida la de l’11 de setembre,esmentar sobre tot la zona de les roques…QUE GUAPOOO!!!.Per cert les mosques van triar les cames més brutes de tota la colla,gràcies al corriolaira compromès amb la resta de nosaltres per soportar als insectes i fer l’esmorzar més plàcid als altres.