BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

NOCTURNA 28.09.2007

Per Joan Lladó

Són dos quarts de set i tothom és puntual a la plaça. Alguns hi apareixem molt ben equipats pel que fa a lluminària: volem gaudir tant com puguem de la baixada.
La intenció d’aquest any fóra de sopar a Can Pradell però els divendres no obren i per tant, hem de tornar a El Corredor. Dijous vam decidir de passar per Argentona a trobar-nos amb els de la vila. Cap allà anem. Ens esperen a can Comalada. Quan arribem en Pep està sol. El company no ha aparegut. Què hi farem. Un altre dia el coneixerem.

Després de les alegres salutacions de retrobada, emprenem la marxa i comencem pel típic torrent alçat sobre nivell de can Comalada. Us faré cinc cèntims del que són aquests torrents ò rierots.
A la gent dels nostres verals ens ve de seguida la idea que un torrent és un solc profund en el terreny provocat per les avingudes temporals d’aigua de les estranyes pluges del Mediterrani. Ans al contrari, a El Maresme, els torrents ò rierots es formen (es formaven) a la inversa: enlloc d’esdevenir una clotada, els saulons transportats per l’aigua, anaven apilant-se i aquests sediments formaven una llenca alçada fins a desembocar a la riera major. Se suposa que els pagesos tenien cura que els talussos no s’anessin descalçant per evitar que els prengués terra al tros. En podem veure molt exemples al marge esquerra de la riera d’Argentona i un d’ells, el que vam enfilar per començar la nostra primera pujada.
Sovint, aquests torrents eren utilitzats pels pagesos com a viarany per anar a les vinyes i les feixes. Actualment, alguns es conserven perquè són plens de vegetació i els que no, van perdent el seu nivell de sediments interiors perquè l’aigua no n’aporta de nous car, actualment, no hi ha vinyes ni conreus i per tant, la vegetació dels boscos evita l’erosió del sòl.
En arribar al Rovell de l’Ou de baix, continuem pel camí de can Bagot per emprendre tot seguit el corriolet que ens menarà a la Cabana dels Caçadors. Allí ens agrupem per fer el primer descens i on el darrer tram en Giovanni el baixa com un senglar.
Per la pista de Manyans, per can Noms i per sobre Cal Carreter, baixem fins el coll de la Creu i pel turó de Jofre frisem fins a Dosrius. En els trams de vegetació espessa la llum és escassa i sovint baixem a les palpentes.
Travessem el poble i, per la riera, arribem a Can Batlle on enfilem, ja fosc, fins la pista del castell. A tots ens ha sorprès la llargària d’aquest ascens. Feia uns quants anys que no el fèiem. La suor ens amara. En Pep també ens sorprèn. No ha estat pas aturat aquests anys…
Continuem, ara amb les lots frontals, fins les colònies forestals, Can Carreres i travessem l’Esmeralda per anar a cercar el GR, que sense deixar-lo, ens menarà a taula. A mitja urbanització hem d’adobar la castigada bici d’en Pep amb quatre gotes d’oli.
Al Corredor ja ens hi espera l’Àngel. Tot seguit ens entaulem i que arribin les viandes.
En sortir del restaurant, ja frisem per la baixada. L’Àngel però, ens deixa i se’n va per la pista. Té dificultats de visió a la nit i s’estima més de ser caut.
Comencem pel camí d’en Ribes i provem els llums nous: molt bé. La vinassa aquest any no ha corregut massa per la taula, car hem baixat fins a Rupit sense alteracions i per postres decidim de pujar a la Ferradura. Bé. Després, un xic a peu per anar cap l’obaga del Montalt i fruir de la fantàstica trialera i el bonic i ràpid corriol del Mal Pas. En Llenya va escàs de llum i en Giovanni n’hi deixa un. Més que escàs, encara no ha canviat de segle.
Enfilem a peu fins la pista del Montalt i davallem fins el Coll Pallarès per la carena. Val a dir que gaudim com canalla. Continuem com és habitual fins el Pla d’en Pepons i Cal Xerrac i davallem fins a Can Flequer pel torrent dels graons. La diferència de velocitat entre el dia i la nit es fa palesa en aquest tram. És molt més lent de nit.
A Mataró, els sis que restem anem a fer una cervesa al casc antic i ens acomiadem fins diumenge.
Arreveure,
Joan Lladó.Distància recorreguda: 48 km.
Desnivell + acumulat: 1110 m.

Els corriolaires nocturns:
Pep F., Martí M., Valentí T., Manel T., Giovanni L., Carles Ll., Anscari N., Angel V., Adrià T., i Joan Ll.

Les fotos, cliqueu aquí.


  1. sortida nocturna molt bé. stop –

    sopar idem amb patates.stop –

    companys fantàstics. stop – article bloc genial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.