BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

TRAVESSA EN BTT “HUT TO HUT” DE DURANGO A MOAB (MÉS EXTRES)

Seccio1

Per Adrià Triquell

Si sou dels que fullegeu revistes de bicicleta de muntanya, de ben segur que alguna vegada haureu vist fotografies de Moab. Moab està a l’estat d’ Utah (EEUU), i és famosa per estar propera als parcs nacionals dels Arches i de Canyonlands, i pels aficionats de la BTT a més te alguns al·licients com el Slickrock Trail, una zona espectacular i atípica per pedalar.

Doncs resulta que el meu germà fa uns anys que viu a Los Angeles, i algun cop ja m’havia suggerit fer la travessa de Durango a Moab.  Aquest any tots els astres es van ajuntar i com a sorpresa pel seu quarantè aniversari, em vaig presentar a la seva porta el passat mes de setembre (tindríeu que haver vist la seva cara).

La travessa de Durango (Colorado) a Moab te una durada de 7 dies.  La gràcia de la travessa, sota el meu punt de vista, és que comença en alta muntanya (concretament en una estació d’esquí), i  s’acaba en els típics paisatges desèrtics i rocosos americans, de manera que es va passant al llarg dels dies per totes les gradacions possibles de paisatges.  Hi ha una empresa que ha muntat una mena de cabanes-refugi (hut en endavant) al llarg del recorregut, amb menjar, aigua, gas, cuina, moltes cerveses i lloc per dormir. Aquestes cabanes tenen una capacitat per 8 persones (cal reservar amb temps) i una confortabilitat suficient.

L’empresa en qüestió es limita a tenir en condicions el huts, i es tracta d’anar cada dia al teu aire d’una cabana a una altra. La mateixa empresa et proporciona plànols i un roadbook on et suggereixen en cada etapa entre un i tres itineraris possibles:  l’estàndard i més assequible, i addicionalment diverses variants més corriolaires. Nosaltres, excepte els tres primers dies, que per problemes meteorològics varem triar opcions assequibles, la resta de dies vam fer sempre la ruta alternativa (cosa que podíeu imaginar si sou lectors d’aquests bloc).  Crec que tot i ser una ruta exigent (cal ser un habitual de la BTT), no és gens cafre. Cada dia està molt ben pensat i almenys nosaltres en cap moment el cansament ens va fer deixar de gaudir de la ruta. Podem parlar d’uns 50km de mitjana i 1.800m de desnivell diari.  A grans trets, diria que varem fer un 20% de corriol, un 40% de pista i un 40% de pista tècnica. Per pista tècnica em refereixo a un tipus de pista que no tenim aquí, realment exigent i no exagero si dic que son corriols amples (és que els americans sempre ho fan tot gran…).

HutLa travessa en si no és difícil, però pot tenir certa complexitat pels potencials problemes que poden sorgir: en primer lloc, no es passa pràcticament per cap poble i només hi ha cobertura telefònica en moments molt puntuals, per tan, cal ser absolutament autònoms en quan a mecànica. Després, per les característiques del recorregut, cal estar preparat per qualsevol tipus de temps:  fred intens (el primer dia dormim a 3.500m i la mitjana d’alçada és considerable), les possibilitats de pluja son altes, perill de turmentes elèctriques i calor desèrtica (per no parlar dels óssos que et poden violar –chist intern- i les taràntules).  En quan l’orientació, no es difícil però cal anar atent al plànol i al roadbook (amb una sola de les dues coses no és suficient), i el cert és que en un parell de dies hauríem agraït portar GPS. Després tenim el tema cactus i el pitjor dels enemics, el fang: a nosaltres ens va ploure en segon i tercer dia, en zona d’alta muntanya, però per algun tastet que varem tenir, estem convençuts que si ens arriba a ploure més endavant, en zona més desèrtica, el fang pot arribar a ser un drama. Creieu-me si us dic que només pedalant per un metre de fang, la bici deixa de funcionar completament, ni tan sols la pots fer rodar a peu! Tot i aquests possibles problemes, el cert és que nosaltres a banda d’algun moment de fred per culpa de la pluja, tot ens va sortir força rodat.

De Los Angeles a Moab anem en cotxe. Tot i que Moab te aeroport i que des de los Ángeles ens representa  11 hores de conducció, anar en cotxe ens permet visitar els parcs, fer nit a las Vegas, i perquè no dir-ho, a mi em feia gràcia conduir per les típiques rectes carreteres americanes.  A Moab lloguem les bicicletes i contractem un transport que ens du fins a Durango.

Només arribar a Moab, ja ens adonem que aquesta ciutat viu en gran part dels esports d’aventura. Podem trobar per exemple vàries botigues de lloguer de bicicletes i l’oferta és força gran (no obstant cal llogar amb anticipació).  Tot i que el meu germà te la seva bicicleta a los Angeles, al ser  una 26’’ i rígida, ja havíem decidit que tan per comoditat com per sobretot facilitar-nos els recanvis i eines a portar, llogar dues bicicletes i del mateix model.  Això si, el que sobre el paper eren dues magnifiques Specialized Camber 29’’, a l’hora de la veritat ens trobem que els components son de gama molt baixa, i sobretot les suspensions no estan a l’alçada de la bicicleta, però bé, el cert, és que no varem tenir cap problema mecànic a lamentar.

Etapes 1,2,3: les muntanyes de Colorado

Seccio1El primer dia dormim al Durango Resort , una mena d’estació d’esquí . La ruta surt d’aquest resort, encara que també es pot triar una alternativa amb un traçat un xic més difícil a uns quilòmetres més a munt. Nosaltres, tan per  falta d’aclimatació a l’alçada com que ja estem tips de cotxe i tenim unes ganes de pedalar que ens morim,  decidim sortir del mateix resort i fer la ruta estàndard.  El mateix fem el segon i tercer dia, ja que la pluja i boira fan aconsellable triar la ruta més senzilla possible.  Les tres primeres etapes les podem considerar clarament d’alta muntanya, boniques i espectaculars, tot i que en certa manera no son molt diferents a les que podríem fer per exemple als Pirineus, i  per tan des de un punt de vista de paisatge, relativament poc sorprenents.

Etapa 4,5,6: entre pistes i corriols i paisatges canviants

Seccio2La quarta etapa ens va deixar satisfets del tot i de vegada en quan encara em toco quan hi penso:  un canvi cap a un paisatge més desconegut per nosaltres, recorregut més tècnic, millora del temps, i una arribada al hut ES-PEC-TA-CU-LAR . En alguns trams demostrem que som uns autèntics bicicorriols, i ho fem tan per l’habilitat en que resolem els corriols tècnics, com per la quantitat de cerveses que consumim tot apreciant la posta de sol.

 L’etapa següent, molt bonica i amb moltes vistes tot creuant la vall, però potser amb menys sorpreses que a la jornada anterior. És el dia que arribem abans a la cabana, circumstància que aprofito per passar-me pel folre la norma de no consumir més de 4 gallons d’aigua x persona i faig una bugada i dutxa…

A la sisena etapa tornem a recuperar l’alta muntanya. En aquesta ocasió, pocs corriols però prou feina tenim per fer els quasi  1.800m de desnivell  com per pensar a sobre amb corriols… etapa complerta, amb un pista realment dura de pujada,  banyada en llac, i rematada final fins arribar al nostre últim hut.  Penso quan el veig que ja estem acabant…

Etapa 7: The Whole Enchilada

Seccio3La setena i última etapa de la travessa, mereix un punt i apart. Si amb la quarta ja us he dit que em toco quan hi penso, amb aquesta ja em mullo directament. Només aquest dia ja paga la pena tot plegat. En el mapa tenim dibuixades vàries possibilitats de recorregut: triem encertadament la més llarga i dura,  que conté el circuit anomenat “Whole Enchilada”, que farem sencer. Aquest nom ve donat perquè té absolutament de tot: alta muntanya, bosc frondós amb rius, baixades tècniques, baixades ràpides,  zones d’ombra i desert, i el millor de tot, pràcticament tot corriol, excepte l’últim tram de descens a Moab que és per una pista plena de pedres i salts.

 Es parteix de 2.900m, s’arriba a 3.200m per un corriol dur però preciós de pujada i s’acaba a la ciutat de Moab a 1.227m. Hi ha dos moments que tinc absolutament gravats a la retina:  el primer és el moment en que s’acaba bruscament el bosc i veus al teu davant totes les muntanyes rocoses, i que a més coincideix amb el començament del descens més divertit i espectacular que he fet i probablement he fet mai (foto de la portada): un corriol en ziga-zaga (que diria aquell) ràpid i fàcil amb tot un tros de paisatge al teu davant. El segon moment és el llarg recorregut, tècnic i exigent,  que transcorre per tota la carena a sobre de Moab. El camí busca constantment el límit de la muntanya per tal que puguis veure el paisatge a sota els teus peus. Per fer aquesta foto, el meu germà no s’hi ha posat expressament!, és que el camí passa per aquí, i així durant una quants quilòmetres.

Dia extra: Slickrock Trail i Arches

Seccio-SEncara amb l’adrenalina al cos, passarem un dia més a Moab, al matí fem el divertidíssim i famós Slickrock Trail, i per la tarda, l’encara més famós Parc dels Arches.

El Slickrock Trail és una mena de circuit d’uns 21km molt a prop de Moab. Espectacularitat total, doncs constantment, es pedala sobre roca. Tècnicament, fa de mal definir: per una banda, és senzill perquè l’adherència sobre la roca és total, però per l’altra, cal tenir uns pulmons  importants per salvar amb dignitat els constants “dragon-khans” . Divertit divertit.

Finalment, els dos dies posteriors de tornada cap a Los Ángeles, els aprofitem per fer una visita ràpida al Canyonlands i fer nit a Las Vegas, tot una experiència.

Ruta duta a terme el setembre 2014

Per Adrià i Marc Triquell Cristòfol

Fotos: https://www.flickr.com/photos/lacapsa/sets/72157648008479436/(trencat)

Publicat dins de General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.