BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CAP DE SETMANA GLAÇAT: PEL MONTALT I MANYANS 05.02.2012

Per Joan Lladó

Culminant  la setmana que presumiblement serà la més freda de l’any, ens aventurem a fer el tomb de diumenge pels verals més pròxims i evitant les fondalades més gèlides. Hom decideix de seguir la proposta d’en Pep: pujar el Montalt pels Sots del Bou i d’en Colom que ara està desboscant i estassant, on ens hi espera una grimpada de quatre plats més les postres.

Anem cap a Llavaneres per les Cinc Sènies tot fent-la petar. Ens passen alguns despietats que no saben amb qui s’enfronten. Ai senyor… A la pista de can Cabot el gruix del grup ha quedat enrere. Mentrestant ens traiem roba en previsió del que vindrà, tot i que, amb el fred que fa, no sé pas si ha estat una bona idea. A la hípica  tombem per la pista de can Montalt tot comentant la situació legal d’aquest centre eqüestre. Sense tenir temps d’acabar la tertúlia, deixem la pista i entrem en la fondalada on comença la primera ascensió del dia. De seguida s’intueixen els treballs de desenbosc de l’amic Llenya.

Al capdavant hi tenim l’Uri seguint les instruccions de l’amfitrió: ara esquerra, ara dreta, ara amunt, ara avall, no, avall no, sempre amunt. A mesura que enfilem, ens anem veient els uns per sobre dels altres, mercès a les llaçades que fa el nou viarany obert per accedir-hi amb la maquinària i gràcies també que s’ha estassat el sotabosc: hoooolaaa! Això no sol passar en les nostres contrades on el sotabosc sempre sol ser molt espès.

Quan girem el darrer revolt en Pep ens avisa: –Aquí teniu les postres!

Rampa maca maca de debò i grimpada interessant malgrat ser tota per pista. És una bona alternativa al nostre Mortirolo.

Continuem amunt anant a cercar el Camí de les Pedres i la panoràmica d’en Valentí per arribar a la Ferradura enmig d’un atractiu paisatge més de Pirineu que no pas de costa.

En acabar les deliberacions pel lloc on esmorzar i quan l’Adrià ha endreçat els estris fotogràfics, continuem vers el camí de ponent resseguint el nou traç de la cursa dels Xurribikers. Molt bonic.

En ràpid descens arribem al Camí Ral que el seguim un bon tram fins arribar al camí de can LLibre i que baixem no pas més lents que l’anterior. Buah!

Ens agrupem davant del mas i decidim d’anar a Canyamars travessant la Serra de can Gel passant a prop del Mas Silvestre. Molt interessant itinerari per arribar a esmorzar a can Víctor, tot i que cal millorar el tram emboscat.

Àpat gratament amenitzat com sempre pel trobador Anscari amb un recital de poemes molt sugerent i complementat amb unes imatges referents a cada passatge. Sublim!
L’Adrià ens ha convidat a la beguda amb uns xupitos inclosos pel seu aniversari. I el que vindrà. Per molt anys!

El següent objectiu de la matinal és la Guerra de les Galàxies. Malauradament en Martí no hi podrà ser; ha de fer família i se’n torna havent esmorzat.

A la cadena abans d’entrar a la nau ens traiem un xic de roba. A mesura que pugem ens anem col·locant cadascú al seu lloc i notem també el bon efecte del beuratge d’herbes: no fem rots. Curiós l’estomacal. Ah! i no veiem tantes estrelles. Deunidó amb l’enlairament.

Fem cap a Can Nogueras de Manyans fent una petita drecera enmig del bosc i prenem el corriol que pel costat nord arriba als plans de Can Nogueras. Seguim avall i ho fem pel corriol paral·lel al del Tete, el d’en Vidal. Ja ha tingut mala sort l’Anscari que dugués les rodes frenades… Sap greu.

Voltem per sota el Turó de la Gola, travessem el Torrent d’en Gallifa per l’Oasi i per la Plana anem a cercar, amb el pet al cul, la Nevera. Allí l’Uri dubta si pujar per les Cosidores o bé baixar amb nosaltres pels Avis Enginyers. Baixa.

Descens trepidant fins la cruïlla de les dues opcions dels Avis. Aquí sí, l’Uri ens deixa i se’n va amunt.

Nosaltres continuem fins la Barraca de l’Indigent, al capdamunt del Torrent de can Bellatriu però abans s’acomiada en Pep al torrent de can Cabanyes. I a la Barraca ens trobem sense l’Adrià. L’esperem una bona estona i quan veiem que no apareix, seguim sense ell fins a Mataró. Hem suposat que ha tirat avall per un dels viaranys a ran de les feixes fins la riera perquè el canvi li feia la guitza.

Per Sant Jaume entrem a Mataró i finim un tomb força complet. Amb neu i tot.

Salut,

Joan

Els corriolaires: Adrià, Albert, Anscari, Manel Q., Manel T., Martí, Oriol, Pep, Valentí  i Joan.

Distància recorreguda: 60 km.
Desnivell + acum.: 1.100 m.

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.
Les fotos de l’Adrià: cliqueu aquí.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

  1. Sí noi, fet i fotut va estar prou bé la volta

    L’ascens del Sot d’en Colom (podriem batejar-lo així, per no ser artificials i anomenar la hípica) encara el podem millorar fent-lo més atlètic.

    Vam fer el primer plat, un intermig molt llarg entre llaçades i postres de pijama. Hi ha l’alternativa d’evitar algunes llaçades i fer un bon tiberi: 1er plat, 2on de plat fondo i postres de pijama. El carajillo de moment encara l’he de cercar.

    Ho haurem de provar algun altra dia.

    I, abans que salti qui jo sé, la fantàstica parella ho pujarà sense ni piular.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.