BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

DE DIUMENGE A DIUMENGE 18.12.2011

Per Joan Lladó

Diumenge 11

Diumenge passat variàrem l’entorn i anàrem cap a ponent. Cap aquells verals ens hi presentem poques vegades i aquell dia en va ser un. L’Anscari feia dies que volia baixar el camí de les aigües de Premià de Dalt i aprofitant que jo hi era, doncs pocs sabem on s’inicia, cap allà desfilàrem.

Per recórrer una zona allunyada cal anar directament per feina. Si de vell antuvi hom s’entreté per corriols, mai s’arriba a fer la zona prevista. Així doncs vam seguir la riera d’Argentona, Riudemeia i Òrrius. Després enfilàrem pels Carquinyolis i Palomeres fins les Planes de can Tarascó i prenguérem la pista de Sant Bartomeu a Sant Mateu a la cruïlla de Vilanova.

Passàrem Coll de Porc i després el dolmen de la Roca d’en Toni. El rocs de can Boquet, la casa pairal del mateix nom i un cop passàrem la Creu de can Boquet, anàrem a cercar la Mina de Maioles i enfilàrem un altre cop a la pista. En el darrer tram perdérem a tres de la colla que de seguida recuperàrem.

Pujàrem a can Riera per la font de Sant Mateu i de seguida fins la pista de can Gurgui pel trinxat i aixaragallat descens. Voltàrem per llevant els torrents de la capçalera de la riera de Vallromanes fins el Coll de Forns i allí enfilàrem el turó d’en Tàbac per continuar en descens per un molt bonic corriol i envoltats de feréstecs boscos farcits de milers de bolets tardans. El final del camí ens abocà a la riera d’Ardenya un xic més amunt de can Maimó.

Allí esmorzàrem de gust tot comentant les notícies més calentes: el Madrid-Barça i els afers “socials” del Centre Natació.

La segona part de la matinal la iniciàrem tot enfilant el turó d’Aguilar pel seu vessant nord i anant a espetegar un altre cop a can Maimó. El corriol, molt, molt bonic i algun tram, duríssim de debò.

Tornàrem amunt fins el coll de can Gurgui i després per la gran pista fins la cruïlla del camí de les aigües.

Gaudírem de valent baixant aquest corriolet que recorre tota la falda de Sant Mateu encarada a mar, tot passant per la font de Serviol i d’allí per la conducció d’aigües fins el torrent de Sant Pere a Premià de Dalt.

Prenguérem el Camí del Mig i fins a Mataró.

Els corriolaires: L’Home no tant senzill, la Flor, en Prosciutto, en Quadràtix, en Raffanculo, el Nét de la Trini, en Ventús, en Logístic, el Senyor, en Potingues i en Pistons.

Algunes fotos fetes amb l’aifon: cliqueu aquí.

Dimarts 13

El dimarts, com gairebé tots els de l’any, vam quedar a un quart de deu de la nit per córrer pels nostres entranyables camins. Aquesta vegada ens trobàrem a l’aparcament del Parc Forestal. Érem sis de colla i la meitat perquè hi hagué un fals avís: havia de venir una amiga d’en Pol i no aparegué.

Vam baixar les Cosidores i a la Nevera vam trencar cap a la Plana, cap a la Cabana dels Caçadors. Allí vam baixar al Torrent de Manyans i després vam enfilar per la Pedrera de ca n’Oms fins a can Nogueres de Manyans. Flanquejant la capçalera del Torrent de Gallifa, arribàrem a la Creu d’en Serra pel corriolet i de pet a l’inici pel Turó d’en Dori.

Els corriolaires senglars: La Flor, el Mamalló, en Potingues, en Sebas, en Roca i en Pistons.

Dimecres 14

Sortida setmanal de bici nocturna. A quarts de set a la plaça. Som una bona colla més un convidat de Vic i possible client de Pedals.cat

Hom decideix de pujar el camí d’en Jordi, el dels Pixats dels Ases. Doncs vinga. Pugem per Mata i can Marquès i a la barraca d’en Jordi ens desabriguem mentre comentem el tema de la setmana. Fem l’atlètica pujada i després anem a fer el descens de la Cabana dels Caçadors (de Mataró). Al damunt de la Salamandra ens deixa en Quadràtix i nosaltres tornem amunt pel camí de les Sureres fins a Roca Martina per tornar a baixar pel camí d’en Jordi. Allí ens perdem i fem dos grups que ens reagrupem al torrent.

Els corriolaires: L’Home no tant senzill, el Bonminyó, el Nét de la Trini, en Quadràtix, en Prosciutto, en Raffanculo, el convidat (en Jordi Arumí) i en Pistons.

Dijous 15

Al Casal a celebrar els 27 anyets d’en Valentí. Per molt anys i molta bici!

Divendres 16

Bicicorriols se’n va de marxa. Sopar al Wok i després autoflagelació al Vinizius. Emvaparí! Bufffff!

Dissabte 17

Passejada matinal de deu a una amb els Garcia. Cap a la Roca d’en Toni per Riudemeia i Òrrius. Baixem per can Boquet i la Roca de la Granota fins a Cabrils. Pel Camí del Mig a casa.

Diumenge 18

Volta curta i repetim.

Algú proposà de pujar el camí d’en Jordi. Viiiiiinga, va! Tornem-hi. Inici igual que dimecres. En no haver d’estar pendent del convidat, puc pujar com m’agrada: intentant fer-ho tot.

Un cop a dalt, anàrem fent camí cap a la Font dels Avellaners i a la Plana de Can Xerrac prenguérem el camí que pel vessant nord ens deixà al Pla d’en Pons on iniciàrem el descens cap a Can LLibre a la vall de can Rimbles. Baixant cap a can Pons vaig ensopegar contra uns arboços i vaig rebre un fort cop del quadre al genoll.

Passàrem per can Rogent i en fatigosa i tècnica pujada arribàrem als plans de can Vallalta. Després per la seva brolla que flanquejàrem per un voluptuós camí, ens menà, tot baixant, un xic més avall de can Pau de la Rosa.

Per la pista arribàrem a Canyamars i ens entaulàrem a can Víctor on hi trobàrem la colla d’en Xevi Beltran primer i l’Avi Cid amb dos amics després. En Manel i l’Uri no es quedaren i van preferir de continuar pedalejant.

La tornada la férem per la Moreneta i can Bruguera. Els quatre que restàrem baixàrem pel camí d’en Jordi per acabar-ho d’arrodonir. El partit del Barça era a punt de començar.

Fins aviat,

Pistons

Els corriolaires: El Bonminyó, en Quadràtix, el Mossèn Tronxo, en Formiga, l’Home no tant senzill, en Culdines, la Flor, en Prosciutto, el Senyor, el Nét de la Trini i en Pistons.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.