BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Pep Famadas

Cal pedalar, és necessari. El 2012 comença com estava anunciat i ja som a final de mes… quina penitència. Tot i la prescripció mèdica de fer repòs per mirar de curar danys físics em cal una dosi de bici per tal d’evitar majors danys psíquics. Què millor que una bona suada i les dolces paraules dels poetes per amorosir tan lamentable estat d’ànim.

A la plaça en som una dotzena. Manca la meva parella que és a la Xurribikers. Sí que hi són els poetes, que de bon matí ja omplen la plaça de gatzara fent joioses estrofes de qualsevol tema menor.

Comencem a pedalar amb l’únic objectiu de ser a Can Víctor a esmorzar on apareixerà el Tete, que s’ha adormit. Ja de bon principi cap el corriol del camí del Nord. Estem emmandrits i ningú s’hi posa en serio, ni tan sols el Jove Cavaller. Enfilem a Can Flaqué. Fem un baixa i puja fins a la Cabana dels Caçadors, amb nombroses parades entremig, ben bé una sortida de diumenge, sense estrés.

Sense massa novetats esmorzem a Can Víctor o efectivament apareix el Tete. La Flor i algú més (crec) marxen. L’esmorzar és força amè doncs unes boniques noies de Massaxuxets ens fan veure pampallugues.

Havent esmorzat l’Oriol ens aboca al corriol que surt tot just al peu de la baga del poble, tocant a la urbanització. Tot i que estem glaçats i el primer tram fa una mica d’angúnia amb la llosa humida (el jovencell Cavaller demostra altra cop el seu talent)  ens anem engrescant fins que hem d’aturar-nos doncs en Ken ha trencat dos radis de cop. Deuria anar amb el plat mitjà.

Baixem a la riera de Can Rimbles i enfilem pel camí de la baga de Can Rimbles, que tot i conegut de baixada jo no l’havia engaltat mai de pujada. És una delícia. A vegades no sabem apreciar les coses per tenir-les massa a prop.

Un cop al camí de Can Bruguera la colla tomba cap els corriols d’en Jordi. Jo els deixo per baixar ja pel tombant d’Argentona, concretament pel corriol de la nevera.

Fet i fotut són la una. No ha estat una sortida atlètica però sí que ha servit per llençar pel camí càrregues feixugues que se’t claven al cervell i el roseguen lentament si no s’hi posa remei.

Formiga