VICENTE BARRERA: RIURE PER NO PLORAR
El nou Govsern del País Valencià format per Populars i VOX, ens porta un personatge com a Conseller de Cultura, un matador de toros i franquista reconegut. Ja tenim el torero, ara suposo faltaria el capellà i el Guàrdia Civil per tornar a les imatges en blanc i negre.
Aquest torero retirat ens diu que serà matador fins que es mori. El seu lema que el problema d’aquest país és la falta de patriotisme, i encara podem afegir en diversos tuits a la xarxa la seva simpatiai elogis pel franquisme. De fet cap sorpresa.
Forma part d’un Govern amb diferents prioritats com enaltir la unitat espanyola, assenyala les entitats que promouen el català, nega la violència de genere, criminalitzar la immigració. Seran garants de la defensa de la unitat d’Espanya, derogaran les lleis de memòria històrica, garantin el respecte a tothom, eliminaran com deia les subvencions a les entitats que promouen el català, fomentaran la lliure elecció de llengua a les escoles, cosa que pot ser un gran retrocès pel català, posaran el pin parental a les aules per eliminar la ideologia de les mateixes i matèries com educació o diversitat sexual. Negacionisme de la violència de genere, eliminar subvencions a entitats que atenen immigrants.
Així en resum, un retorn al nodo en blanc i negre i exhaltació d’un Estat sense democràcia, bé de fet això no es novetat, i una manera de pensar determinada que els votants en aquest cas majoritaris al País Valencià deuen trobar encertades. Aquesta visió retrograda no es nomes responsabilitat d’ells, sinó de la teorica esquerra que governaba amb una gestió que ha deixat molt que desitjar i un manera d’enfocar la societat amb segons quins temes que no porta enlloc i si a crear frustracions que porten a buscar el populisme contrari. De fet no hi ha cap tipus de sorpresa. El feixisme no dona lloc a la improvisació. Unes idees clares i que tothom ha d’obeir. Una Espanya unida, “una grande y libre” li deien. Una tergiversació de la història amb el franquisme com herois, que li preguntin en Barrera, i les victimes com a culpables de tot. Protecció pels botxins, de fet cap diferència amb l’esquerra en aquest apartat, intentar eliminar la llengua propia del territori en benefici del castellà per tothom, fugir d’una idea deficient de la immigració i la violència de genere imposada per l’esquerra a un altra extrem imposada per la dreta, les dues nocives igualment.
En Vicente Barrera, un torero dirigint la cultura, no cal dir res més, riure per no plorar.