ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests dies amb la sentencia del TC sobre la Declaració de Sobirania, molts opinen que s’ha obert una escletxa jurídica per poder portar el procés endavant segons la Constitució. Des de l’Estat espanyol ho neguen i el no a tot es la recepta, però des de Catalunya alguns es volen aferrar a aquesta idea idil·lica per trobar un camí legal per continuar civilitzadament. La realitat si algú encara no la veu clara, el dia 8 d’abril la tindrà amb tota la seva cruesa, un cop de porta al nas no als catalans, que també, sinó a la democràcia. La partida entra a la seva segona fase on les legalitats passaran a ser plurals, ja que la porta principal estarà tancada amb pany i forrellat.

Potser pensen

Jofre Llombart

Potser pensen que amb una millora de finançament n’hi haurà prou.

Potser pensen que la millora de finançament és el mateix que el concert econòmic basc.

Potser pensen que amb el concert econòmic n’hi haurà prou.

Potser pensen que a canvi de quatre duros s’anul·larà la consulta.

Potser pensen que qualsevol cosa que arribi de Madrid serà despatxat als despatxos.

Potser pensen que això es pot pactar als passadissos del Congrés.

Potser pensen que això es pot resoldre dinant a la Moncloa.

Potser pensen que tot és perquè Artur Mas s’ha tornat boig.

Potser pensen que només és cosa de CDC, que s’ha radicalitzat.

Potser pensen que si acaben amb Mas acabaran amb el procés.

Potser pensen que Junqueras trairà Mas.

Potser pensen que a Iniciativa li han escalfat el cap i ja no pensen per si sols.

Potser pensen que la CUP són quatre eixelebrats.

Potser pensen que allò de la Via Catalana va ser una costellada.

Potser pensen que amb el discurs de la por li trauran les ganes als ciutadans de votar.

Potser pensen que les dues terceres parts de la població que vol el referèndum oblidarà aquest desig.

Potser pensen que això és una broma que ha anat a més.

Potser pensen que ni que aconseguissin il·legalitzar l’ANC això s’acabaria.

Potser pensen que portada rere portada començaran a tremolar cames.

Potser pensen que cosint els empresaris sobiranistes a inspeccions fiscals es faran enrera.

Potser pensen que els diputats partidaris de la consulta i els contraris són meitat i meitat.

Potser pensen que tot és un ‘farol’.

Potser pensen que tot quedarà en no res.

Potser pensen que mai es votarà res.

Potser pensen que això no va de debò.

Potser pensen, o pitjor: potser no pensen.