TODAY KOSOVO, TOMORROW CATALONIA
Llegint el bloc d’en Xavier Mir, he conegut aquesta iniciativa d’encapçalar tots els blocs avui amb el lema “Today Kosovo, tomorrow Catalonia”.
Voldria fer arribar la meva enhorabona a la gent de Kosovo en aquestes hores tant importants per la seva vida, i la seva petita nació. Aviat seran un color en el mapa del món i una bandera mes onejant a l’ONU. Des del punt de vista català, podem extreure la lliçó que les declaracions unilaterals també son acceptades per la Unió Europea , cosa què ens porta a demanar que en les properes eleccions catalanes els dos partits d’obediència catalana portin el Dret a decidir com a eix central del seu projecte, i condició indispensable per qualsevol pacte futur.Amb una suma d’escons majoritària en aquest sentit, ningú podria impedir un referèndum, per molt que des de Madrid, i com sempre fan, soni la cantarella “Kosovo no es comparable amb Catalunya”, se’ns dubte som uns privilegiats, mai som comparables amb ningú. Una espècie de raça especial segons l’estat.Un altra lliçó es el suport d’USA a qualsevol causa es gairebé decisiu i arrossega a la major part de països democràtics europeus. Excepte en aquest cas, casos com Rússia i Sèrbia pels seus interessos particulars i democràcies de baixa qualitat, com l’estat espanyol ancorades en segles passats i sense evolució.Jo entenc els nervis d’aquest estat cada cop que hi ha un nou cas, beneit per la comunitat europea, queda patent els poc pes espanyol em el món i la tendència natural que aviat s’expandirà a la Europa occidental amb casos com Escòcia, Flandès, Euskadi o Catalunya, els argument se’ls hi acaben, i la tàctica de la por cada cop em fa menys. Vist això, nomes depèn de nosaltres i si les direccions dels nostres partits no son capaços de complir el clam de la seva població, segons l’ultima enquesta del CEO, entre els partidaris d’un Estat independent i els d’un Estat dins d’un estat federal sumen 55´8 %, s’han de regenerar pel be de la democràcia.Prou demagògia barata i tacticisme mediocre i mes complir els mandats del parlament i de la població.
Conclussió correcta. Després d’unes autonòmiques Catalunya pot autodeclarar-se independent. Res de referendums ni llets consensuades: programa de partits i convertir unes eleccions autonòmiques en la porta de sortida al món.
Doncs què vols que et digui, com a independentista no em sembla un
procés exemplar: durant anys i anys hi ha hagut una política
d’eliminació de la població sèrbia inicial (que encara era majoritària
a principis del segle passat), via assassinats massius i deportacions,
junt a la seva substitució per colons albanesos. Des de l’Imperi Otomà
fins al Tercer Reich, és la política que ha permès la declaració
d’avui…