ALBERT CORTES MONSERRAT

Nomes tres mesos desprès de que aquesta coalició a corre-cuita aconseguís entrar al Parlament amb 4 diputats, i amb una activitat notable, amb el fet destacat de la Proposició de llei pel procés d’Independència que es debatrà en el Parlament, sembla que ha esclatat la confusió entre les diferents forces, i persones que l’integren amb un embolic difícil d’entendre, però que malauradament el que acabarà pagant els plats trencats es el moviment independentista català, que segueix amb els seus vicis i tics que no el deixen agafar una velocitat, i una credibilitat que les circumstàncies sembla que gairebé l’obliguen, quina pena de país.

Embolica que fa fort, i possible trencament a la vista, i deixant ben clar que com a reagrupat desitjo el millor a Solidaritat pel nostre objectiu comú, i aquests episodis deplorables no els desitjo en absolut. Pel que he llegit i he entès, i si algú en pot treure més aigua clara que ho faci, la Coalició Solidaritat esta integrada per 7 partits que van concórrer a les eleccions a la Generalitat, i que un cop passades les eleccions deixa de tenir efecte, de totes maneres un d’aquest partits es Solidaritat per la Independència, que es veu es el que va aprovar els estatuts fa pocs dies que no donaven marge a presentar-se a dos càrrecs, i un altre es la Democràcia Catalana de Joan Laporta, que no va optar a cap càrrec orgànic del partit anterior, entenent que tenia les mans lliures per voler sumar a la Coalició a Barcelona amb l’Esquerra de Portabella i Reagrupament, donades les poques possibilitats en solitari per les eleccions municipals a Barcelona. Els dos caps visibles Lopez Tena i Uriel Bertran, han presentat a Santiago Espot líder de Catalunya Acció, com a cap de llista per passar per unes primàries, i presentar-se a Barcelona, mentrestant Laporta ha dit que pot marxar de la Coalició amb el seu partit, per ajuntar-se amb Portabella, i des de Solidaritat en Tena ja ha respost que si fa aquest pas l’expulsarien del subgrup, i quedaria com a diputat no adscrit, mentrestant l’expresident blaugrana esgrimeix que es va posar en política per sumar, i unir l’independentisme, i no per restar.

Aquestes picabaralles i rocambolesques actituds, no fan res més que afeblir un partit emergent que va treure 4 diputats, sobretot a la imatge d’en Laporta i la seva popularitat, i que te la responsabilitat de traslladar aquests anhels en el Parlament amb una feina que generi confiança, i no la disbauxa que cada cop s’obre quan es parla de llistes, be siguin internes, on la candidatura conjunta oficial va triomfar amb massa polèmiques internes, i ara per les Municipals amb aquests criteris, i aquest embolic que als ulls de la gent no fa res més que augmentar la desconfiança, i seguir amb els vells vicis de l’independentisme en forma de divisions i picabaralles de curta volada, que l’únic que fan es allunyar la gent d’aquest projecte tant noble, i necessari de l’estat propi,  i apostar per partits mes tebis en aquests aspectes, però que generen seguretat sense desordre. Crec que el projecte solidari ja va néixer volent eliminar altres projectes amb el mateix programa, que van cometre errades com a la crisi tant mal portada de Reagrupament, però ara que han aconseguit ser el cap visible, no poden malbaratar aquest capital pels típics interessos personals de quatre individus que al final fan que l’independentisme no arribi enlloc, i no aprofitin unes circumstàncies totalment favorables, i que si ho sumem amb el caràcter típic català de no voler decidir res, ja que es molt còmode la posició victimista i poder carregar els neulers a Madrid sense cap responsabilitat, i fer com molts partits l’independentisme de cap de setmana amb quatre crits, i durant la setmana ordre i correcció.

Crec que aquestes municipals una força independentista que sobre la base de no pactar amb socialistes i populars, i amb un projecte engrescador pot fer una bona base per futures conquestes, i no es pot tornar a fer el ridícul, i donar carnassa a l’establishment de l’ordre i la submissió. Francament com independentista diria que ja n’hi ha prou de tanta irresponsabilitat i immaduresa.