SENTIT D’ESTAT
Hi ha un intangible que es vital per qualsevol canvi a nivell nacional, i aquest es l’anomenant “sentit d’Estat”. Aquest ha d’estar molt per damunt de la batalla ideològica i la lògica de partits, com veiem Espanya ho te molt clar com ha demostrat al consistori de Barcelona i nosaltres repetidament i equivocadament no.
Efectivament, aquest acord per fer alcalde Collboni, amb els vots de Podemos i Populars, es senzillament sentit d’Estat i una manera de fer veure un cop més que Barcelona no tindrà mai un alcalde independentista si no es amb majoria absoluta i suposant que abans no es barallin els partits d’aquí. Lógicament neguen que això hagi estat cuinat a Madrid però les declaracions que escoltem son una prova clara que es ordre directe d’allà. Apart els interesos partidistes d’aquesta gran activista de fireta de nom Colau que ara sabem mantindrà tots els càrrecs de segona fila dins al consistori, aquesta es l’ètica del poder d’aquesta element del sistema. Una lliçó de fet i que encara explica més la retirada de suports de la gent als teorics nostres partits i que sembla no els fa reaccionar.
Davant aquesta lliçó d’unitat per damunt de qualsevol partit, per cert amb diferents formats ja no es el primer cop que passa, o sigui de sorpresa cap ni una. Alhora i per veure la màgnitud de la tràgedia per tot Catalunya veiem com un o altre partit (Esquerra o Junts) pacten amb el partit de Collboni per donar-li el poder en forma d’alcaldia o de Diputació amb baralla prèvia independentista inclosa. Tota una disbauxa que es resumeix en un nul sentit d’estat. De fet nomes un cop van posar l’objectiu superior per damunt amb la creació de Junts pel Sí, que cal dir sempre va tenir el control total dels partits i també la seva incomoditat. Segurament algú els tindria que tornar a explicar que un partit i un Estat son coses diferents, la segona et permet decidir el teu futur com a societat i ostentar tot el poder i el primer simplement es una eina del sistema per gestionar la mateixa societat amb el consentiment del poble i aplicar les polítiques que toca en cada moment depenent del perfil ideològic de cadascun.
La lliçó de Barcelona es una nova plantofada al nivell tant baix de polítics que en aquests moments dominen els partits existents i que sembla juguen nomes la seva lliga, però genericament a anys llum dels partits estatals.
Simplement sentit d’Estat.