SEGUEIX LA DISBAUXA A MADRID
La cessió de diputats de Sumar a Esquerra i de PSOE a Junts per poder formar grup propi al Congreso de Madrid es un nou pas cap al no res, cap a l’engany continuat a la societat catalana i un missatge clar que cada cop hi ha menys esperances que res hagi canviat.
Quan encara estavem paint aquest si a la Mesa del Congreso a canvi realment de res i venut a escala de la vuitena meravella sense cap vergonya, ara ens trobem amb això. Alguns podran dir que simplement es una opció que dona el sistema i que tothom vol aprofitar si en té l’ocasió, ja que gaudir de grup propi dona visibilitat i en diferents partides pot suposar fins 1 milió d’euros pel partit i la col·locació de personal en forma d’assessors del mateix. En una lesgislatura normal i uns partits normals no hi ha dubte que seria així i res a dir, però en el cas dels anomenats partits independentistes catalans a Madrid amaga moltes més coses, i aquesta cessió dels del 155 no es una inspiració divina de la nit passada, es un pacte que ja formava part de la Mesa del Congreso i que ens van amagar a consciència per no alterar el galliner a Catalunya, el més greu es que un favor així no es a canvi de res, d’una manera o altre això lliga els partits a Sanchez i dona a pensar que tot està lligat i ben lligat, la seva investidura i més anuncis de fireta que en realitat no comprometen a res igual que els pactes del català o les comissions de fireta que han esbombat a tort i a dret.
Senzillament i darrera el posat de Miriam Nogueras i les seves exigències aquest cop a totes, hem vist a les primeres de canvi com l’autonomisme de fa temps d’Esquerra sembla que s’encomana i no deixa lloc a cap novetat visible, més enllà de la frustració de l’independentisme a Catalunya que evidentment no viu dels partits.
Alhora, es frustrant veure com les dues davallades consecutives en forma d’abstenció als partits independentistes sembla que no han causat cap efecte en els partits que segueixen el seu full de ruta autonòmic i el seu viatge cada cop més allunyat de l’1 d’octubre.
Encara sap més greu no explicar les coses des del començament i no intentar tractar a tota una societat d’estùpids que es poden creure qualsevol cosa malgrat que les proves fins ara no les avalen.
Segueix la disbauxa a Madrid.