ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PREPARANT EL TERRENY POLÍTIC

Sense categoria
 

Els acostaments de CIU i ERC en aquests moments que viu el país amb un pacte estable al Parlament, que allunyes definitivament als Populars al lloc que els pertoca, es a dir a l’oposició junt amb PSOE-C i Ciudadanos, defensant aquesta Espanya que ens ofega per damunt de tot, i deixant un bloc nacional amb totes les contradiccions que ja sabem, però amb majoria suficient, i deixant aquest eix imaginari i inútil a Catalunya de dretes i esquerres per la defensa de dues nacionalitat diferenciades. El no al pacte fiscal per força ens ha de portar cap a aquest terreny, i les declaracions de dirigents importants de les dues formacions així ho confirmen. Un govern nacional, unes eleccions amb un programa clar sobre l’Estat propi ben explicat i detallat, i una declaració unilateral amb tots els requisits legals i justos. L’altra via es com diu la Patricia Gabancho, seguir pagant la ronda indefinida de l’Estat espanyol per sempre i abonar les tesis d’un Duran que pot quedar definitivament descol·locat i en fora de joc.

 

Pagar la ronda

Tinc la impressió que no s’aturaran fins que no aconsegueixin tancar TV3. És el símbol d’un univers diferenciat, les coordenades culturals i polítiques pròpies, l’ADN d’una altra realitat. Cada poc, sonen veus: “Retallen la sanitat però no toquen TV3”. O veus que diuen: “Cal privatitzar les autonòmiques, si és que algú les voldrà comprar”. Aquest és l’objectiu, i aleshores vinga acumular retallada sobre retallada en els comptes de les autonomies, sense que als ministeris vacants se’ls mogui un pèl o un funcionari. Cada cop que Mariano mira cap a Europa apunta 5.000 milions en la punta de la tisora autonòmica. A veure si al final caurà la maleïda tele.
 
Europa: el president espanyol la vol xulejar. Envia’m els diners. Arregla això meu. Però alhora es mira les condicions i sobretot no en diguis “rescat”. Es mira les condicions perquè el primer que faran els homes de negre, per més intoxicats que estiguin amb el relat del malversament autonòmic, és sospesar on són les despeses sobreres, i ningú no diu que s’estimin especialment les estructures improductives d’un estat que, després de descentralitzar el gruix de la gestió, no s’ha aprimat ni un mil·límetre. Potser encara li retallarien el pressupost de jardineria de l’ambaixada de París, que era de milions. O potser començarien les preguntes incòmodes: a veure, vostè què produeix? Vostè, de què treballa?
 
Mentre la marmota va fent, el govern de la Generalitat ja no sap cap a on girar-se per trobar diners, aire, aliment. A tres euros la carmanyola, a dos euros el bolet. Marededéu senyor! Si som la gent més escanyada del món. I amb un horitzó de llibertat que només cal estirar una mica els dits per abastar-lo. Quan el geni del país va dir per primer cop “cornut i pagar el beure” no devia ser tan brutal, la situació: deuria ser una cosa domèstica, convidar l’amant a una birra… que és el que fem. Ens estan estampant a sobre l’Espanya franquista, peça a peça i amb homologació democràtica, i nosaltres només fem que pagar la ronda.

PATRICIA GABANCHO

  1. JA HO VA DIR EL MALAGUANYT TRIAS FARGAS, “….COM ULTIMA ARMA UTILITÇARAN L’OFAGAMENT ECONOMIC…” I NOSALTRES SEMPRE AMB EL ESTUPID “PARLEMNA”. ES HORA DE DESESTABILITÇAR ESPAÑA,CAURE PLEGATS,I QUE S’EIXEQUI COM PUGI.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.