PACTE A LA BASCA PER CATALUNYA
La presidenta del PP Català, Alicia Sanchez Camacho, en una entrevista ha assegurat que veu molt difícil un pacte amb CIU la propera legislatura, ja què no obliden l’afer del notari de les passades eleccions, i on esperaven unes disculpes que no han arribat, en canvi no ha amagat el seu desig d’un pacte amb els socialistes catalans, semblant al que ara esta vigent en el frau electoral basc, i que diu ben a les clares que l’Alicia somia desperta, i barreja diferents realitats.
Efectivament, la dirigent Popular s’ha mostrat indignada perquè la federació convergent no ha demanat perdó als seus votants per marginar-los prèviament dels seus pactes, però s’ha mostrat receptiva al pacte a la basca que ja va formular Mariano Rajoy en el seu dia, i què es deu a les ganes de tenir capacitat de decisió en el govern de Catalunya, ja que rebutja un tercer tripartit, ni un govern independentista de CIU. Critica la campanya convergent de doble llenguatge, i un es el suport a les consultes i la ruptura amb Espanya per part d’alguns dels seus dirigents, i ho compara amb el que serà la seva campanya d’una Catalunya constitucional amb una millor relació amb Espanya. Alhora critica als socialistes catalans pel seus nervis quan va posar a l’aire la seva proposta de pacte, i treu importància que diguin que no volen cap acord, ja què Patxi Lopez deia quelcom semblant, i al final va arribar l’entesa què tant be els funciona.
Se’ns dubte l’Alicia confon els seus desitjos de deixar la identitat catalana definitivament vençuda amb la tossuda realitat, i parla d’una possibilitat de pacte que ara per ara, i per les sensacions i enquestes varies esta molt lluny de ser matemàticament possible. El Partit Popular te un sostre de vot a les terres catalanes des de fa molt de temps, i què difícilment superarà, donat el seu missatge i les seves accions constants contra els nostres interessos, pel que fa al socialisme, es fàcil comprovar com te un suport més gran, però des de l’època d’en Pascual Maragall i el seu ganxo amb la gent, ha anat perdent pistonada, i iniciant una pendent imparable que segons les enquestes seguirà baixant, ja que tot hi la seva bossa de votants metropolitans, cada cop més aquest doble llenguatge a Madrid i Barcelona els passa factura, i se’ls gira en contra, apart dels seus gestos de submissió i preferència al PSOE per davant de qualsevol interès català per vital que sigui, els fets els delaten, i el sector diguem catalanista es minoritari en aquest partit, que ben poques coses el diferencien del partit Popular, el qual com si de l’Estat espanyol es tractes utilitzen per fer les seves campanyes d’una manera barroera.
Acusa a CIU de ser independentista per donar suport a les consultes, i el missatge de ruptura amb Espanya d’alguns dirigents, pel que fa a la primera qüestió es clarament mentida, ja què la ambigüitat característica en aquests temes es segueix mantenint amb un dret a decidir no saben ben be el que, i criminalitza per donar suport a unes consultes ciutadanes en forma d’alguns militants i dirigents que hi ha donat el seu esforç, hauria de saber que més enllà de la pregunta, en una democràcia moderna consultar o saber la opinió de la gent es la base, per tant la seva postura immobilista, recorda més altres temps, que els d’un estat democràtic normal, què segurament no es del seu gust.
D’altra banda per repetir-se un frau monumental com al País Basc necessiten la coartada de la violència que tant be utilitzen, però malauradament per ells, la nostra independència vindrà de la força de les urnes, i contra això, encara no han trobat cap antídot ni el trobaran.