ALBERT CORTES MONSERRAT

Després de Jordi Pujol, ara s’ha resolt la incògnita de la posició final del president en l’afer de la Consulta, ho ha fet com a bon català, amagat i nomes falta que demani perdó per exercir el dret de qualsevol ciutadà en un acte purament democràtic i fonamental, davant l’allau de critiques de la caverna socialista i popular, amb la típica divisió de la societat, que es veu que nomes es produeix si es vota a favor de la independència. Per altra banda el gran mentider socialista espanyol, ha anunciat que no tornarà a presentar-se, i tots aquests falsos progres espanyols, hauran de deixar el signe de la cella, i buscar un nou emblema del nou candidat per intentar seguir traient beneficis.

El president va votar anticipadament el dijous, i compleix amb la paraula donada consistent a votar a la consulta, ho va fer a la seu d’Omnium ,i segons ell fet a títol personal, ja que es una consulta organitzada per la societat civil, i no es vinculant.  Per part socialista, la portaveu ha dit que fa al carrer el que es nega a fer en el Parlament, i ha remarcat la incoherència, i ha qualificat com una excusa per tapar les vergonyes, i preguntant-se que opinava en Duran sobre el tema, l’expresident Montilla creu que no ho hauria d’haver fet, ja que representa a tots els ciutadans, per la seva part Duran, ho considera conseqüent, i defensa la seva idea d’estat confederal.  Per Ciudadanos ho qualifica d’irresponsable per participar en un procés de secessió. The Guardian, prestigiós diari europeu, parla de la possibilitat d’autodeterminació com a cosa possible, i Aznar alhora les considera il·legals. A Madrid, el president del govern espanyol ha anunciat el que era un secret a veus, que no es tornarà a presentar.

Bona notícia el gest del president català, que segueix els passos de l’expresident Pujol, i dona una imatge de normalitat democràtica fugint de totes aquestes declaracions de partits, que critiquen una consulta ciutadana, i deixen ben clar els seus dèficits democràtics, la manera escollida i tant privadament es la part negativa, ja que votar sempre es un exemple que com a president hauria de donar a la ciutadania, i no donar la imatge de nen petit fent una malifeta, cosa que encara fa veure els equilibris que hi ha en la seva formació. El representant socialista te raó, en quan la incoherència de votar una cosa al carrer, i d’aquí 15 dies al Parlament no fer el mateix per iniciar el camí de la llibertat, sembla un joc que francament no ens podem permetre, com incoherent es en Duran, i el seu estat confederal, una excusa amb una opció impossible que no depèn de nosaltres, i que ningú te intenció de dur a terme, això no es pot equiparar al procés d’autodeterminació que depèn de la nostra voluntat, i es perfectament viable.  En Montilla diu que el president representa tots els ciutadans, i te raó, se li hauria de recordar que son tots, els que volen un Si a la consulta, un No o en Blanc, ara que li queda clar que un representant democràtic mai pot representar els ciutadans com l’expresident, que neguen el dret a la ciutadania d’exercir un vot, base de tota democràcia, i que no divideix res, ja que sinó mai es podria fer cap votació, i suposo que la dictadura uniforme deu ser el sistema perfecte del dirigent socialista. Per Ciudadanos, evidentment tot procés democràtic serà criticat, ja que les seves mancances en aquest sentit, ens fan preguntar com poden ser vàlids en un sistema d’aquestes característiques, on junt a socialistes i populars, formen  una tripleta, que com Aznar encara considera il·legals les consultes, cosa normal en partits que no arribarien als mínims democràtics exigibles en qualsevol lloc.  Cal destacar que l’espoli es tant aberrant, i la solució tant clara, que fins hi tot des de fora ens diuen el que es evident, potser que fem cas. Pel que fa a Zapatero, el mateix de “aprovaré l’estatut que surti del Parlament” i moltes altres mentides, i sense tenir cap transcendència sobre Catalunya, es un fet que no canvia les coses, ja que tant Populars com el futur candidat socialista, haurien de representar el mateix per nosaltres, i hauríem de mostra la nostra repulsió per aquest espanyolisme ranci que tant mal ens ha fet.