LES MISÈRIES DEL SISTEMA
Ara que assistim al mercadeig de pactes entre les forces amb representació a cada municipi, veiem com la resposta de la ciutadania sempre queda en darrer lloc en benefici del repartiment de cadires.
Crec, i sobretot en un municipi, on teoricament els representants son propers, dic teoricament, ja que a la realitat molts cops no es així, hi ha d’haver un respecte a la llista més votada per ocupar l’alcaldia. Els pactes per la cadira molts cops antinaturals son l’exemple clar de la cobdicia del poder i el no acceptar uns resultats que nomes hauria de dictar el vot del poble. Estem d’acord que es legal qualsevol pacte que el ciutadà no tria, però crec que també ho es que en la campanya cada partit hauria de ser clar en aquest aspecte i dir amb qui i amb qui no pactarà si es necessàri, i amb quines condicions, ja que son unes dades importants pel vot del ciutadà, i no posteriorment com passa ara.
Posteriorment veiem el cinisme dels partits criticant no se quins pactes, quan ells en llocs diferents han fet el mateix i això nomes degrada la democràcia participativa i no incentiva la participació electoral precisament. Ara veiem Ada Colau proposant compartir alcaldia a Barcelona amb Collboni i Maragall, com un gest desesperat i per apartar la llista més votada a la capital. Com deia tot per la cadira, sort que eren la nova política i deien que no eren sistema o establishment. Per altra banda a Ripoll ahir vam veure com Junts vol deixar fora la primera força Aliança Catalana parlant de línees vermelles per l’extrema dreta, es veu que les mateixes no son pels partits del 155 i responsables de la repressió a Catalunya, curioses linees, alhora passant per damunt de la mateixa secció local on la mateixa i nova Presidenta del Parlament va defensar l’autonomia local, sort d’això.
Quan el sistema es sent amenaçat, ràpidament posa la màquinaria mediatica a funcionar i dona normes que nomes funcionen per uns i no per altres, deixant clar que la democràcia participativa es prescindible i que per tant el poble simplement molesta i se’l pot corregir si no es el resultat desitjat.
Suposo que quan una formació es pot presentar independentment de la seva ideologia es totalment acceptada i per tant els seus resultats han de ser respectats com hauria de ser el cas. Un cop més la demagògia i les maquinaries dels partits deixen clar les misèries del sistema.