LES 2 TAULES
La Taula i negociació a Suïssa amb verificadors internacionals independentment dels avenços que hi hagi i intencions dels partits, sona a seriosa, la Taula de diàleg d’Esquerra amb el PSOE que ha fracassat els darrers anys sona a presa de pel sense sentit.
Realment, i un cop passat el Referèndum del 2017, aplicació del 155 i acceptació dels partits del seu rol autonomista dins Espanya i integració en les seves institucions, si realment es vol solucionar el problema polític, el que més s’assembla a una negociació seriosa es la Taula a Suïssa, per una banda el partit de Govern a Espanya, per l’altra i amb el reconeixement de la primera, d’igual a igual, la representació de Junts i controlant una verificació internacional, que més enllà del nom del portaveu salvadorenc queda en el secret. No se el que en pot sortir i que passarà quan es posi l’autodeterminació i el referèndum damunt la taula i si es superaran les pressions per les dues bandes, o si seran prou valents per anar endavant fent politica amb majúscules.
El que no te ara ja cap sentit, més que un estrictament partidista es la Taula apart d’Esquerra amb el PSOE, on una part no reconeix l’altra i ja va deixar clar des del principi de que es parlava i de que no, amb unes reunions escasses i sense cap acord per cap part. El mateix President espanyol ha reconegut que li agradaria els dos partits a la mateixa Taula com marcaria la lògica. La credibilitat augmentaria considerablement i suposem que els objectius dels dos haurien de ser compartits en materia nacional i de tracte del 2017. Seguir amb aquesta lluita partidista miserable, aquesta competició per veure qui sembla que aconsegueix això o allò nomes fa que crear desencís i donar una idea externa de nul sentit d’Estat i de presa de pel il·limitada per la societat catalana.
Ja seria hora, potser que algú fes el pas per tornar a la unitat per damunt de partidisme autonòmic sense sentit. En aquest sentit i amb el suposit que aparquin la unilateralitat pel moment, caldria una estratègia conjunta amb visió d’Estat per abordar la negociació amb l’Estat, fora de protagonismes i envejes de poca volada. Els militants dels partits haurien d’entendre que el tema va molt més enllà dels límits d’un partit i apartar aquells lideratges que actuen en sentit contrari. No es temps de partits, hauria de ser temps de país.
Les 2 Taules no fan res més que augmentar el nostre descredit i donar ales a la part contraria que tant sols ha de seguir aquest teatre.