LA VERGONYA DE L’INFORME PISA
Encara cueja l’Informe Pisa que ha deixat l’educació catalana en uns nivells molt avall i a la cua de l’Estat espanyol. Això ja es prou greu, però la reacció i les excuses del nostre Govern encara és més trista i decebedora.
Cal dir que a nivell mundial la caiguda ha estat generalitzada en aquests indicadors i que referents com per exemple Finlàndia han perdut pistonada posteriorment a la Covid i en bona part per la seva culpa. Dit això, si tornem a Catalunya la caiguda es profunda i la primera reacció dient que la quantitat d’alumnes nouvinguts a la mostra per fer l’informe era molt elevada, ha fet tanta llàstima i vergonya que poc després ja ha estat rectificada, substituida pel silenci i per mesures com una cortina de fum.
Realment, la clau és caure en el parany d’aquesta societat que ens volen vendre i on la cultura de l’esforç desapareix, i on els alumnes son tractats com a criatures on qualsevol mal resultat pot ser un trauma i cal ser dissimulat, on el fracàs escolar s’ha d’amagar i on els alumnes superen cursos sense aprovar les matèries. Una mica com la llengua catalana alhora de donar les classes, en principi no era cap opció i posteriorment ho ha semblat ja que ningú ho ha controlat deixant la immersió molt tocada.
No s’ha pres consciència de l’importància del sistema educatiu i dels valors i maneres de fer que havien de consolidar l’èxit i la preparació de l’alumnat. Enlloc d’això s’ha traslladat aquest tipus de societat idiotitzada a les aules més preocupats per ensenyar uns resultats, que veritablement arribar-hi per mèrits propis. En aquest cas els nostres Governs en son responsables i no haurien d’amagar el cap sota l’ala.
Evidentment la Covid ha fet estralls, la immigració es excessiva i no es vol abordar el tema com caldria i no hi ha dubte que fa més difícil els resultats, però la clau es el mateix sistema i aquest ha perdut els papers, afavorint el fum per davant el resultat treballat, i els números encara que siguin falsos i dissimulats “No assolit” enlloc de donar els números i les idees clares que mai seran excel·lents per tothom com a la mateixa vida.
Aquella escola repúblicana, enveja del seu temps ha quedat en l’oblit i la baixa qualitat dels nostres governs també ha fet estralls en un tema tant essèncial com l’Educació i decisions no educatives, sinó polítiques que ho han embrutat tot i els crus resultats son aquests.
La vergonya de l’informe Pisa.