LA VERGONYA CONTINUA
Crec i espero que cada cop hi hagi més gent emprenyada amb els que es creia els seus i arribi a la conclusió que son el vertader tap per arribar a l’objectiu. Alhora que pensi formules per recuperar la dignitat perduda de les nostres institucions.
No hi ha res més absurd i indignant que un cop vist un i altre cop la mateixa historia, encara alguns continuin fugint de les seves responsabilitats acusant la resta i intentant quedar exclos d’aquesta vergonya.
Ho veiem amb la Presidenta Borràs que escoltem com culpa ERC i la CUP pel cas Juvillà, ja que no s’ha volug anar col·lecivament i que es va sentir inútilment exposada. El resultat es el que es i ho atribueix a no haver volgut anar fins al final. Defensa la seva estratègia i que no va ser acceptada de resistència col·lectiva davant l’atac de l’Estat. Assegura que no dimitirà i condiciona tot amb el que ja va passar amb el President Torrent en un cas similar. No es podia quedar sola acceptant les conseqüències. En el ple de la setmana passada diu que ella el convoca però ella no ho fa amb els diputats i els funcionaris no el van convocar.
Realment trist, Borràs no pot buscar excuses, ni ella, ni la resta. La desobediència que ens va prometre per defensar el Diputat no va ser tal i va quedar molt clar. Aquesta si es vol fer va fins al final i no calculant les conseqüències de cada acció, ja que llavors simplement no val la pena. Acusar de falta d’unitat a la resta quan el seu partit forma part d’un Govern on discrepen d’un fet fonamental com Esquerra com la Taula de Diàleg per exemple es bastant sorpresiu, quan des del 2017 tothom ha acatat absolutament tot i la batalla partidista es l’ordre del dia també es sorprenent. No cal que dimiteixi, ja que la successió faria o farà exactament el mateix que va fer Torrent o ella en el seu cas, i per ùltim embolicar la troca amb convocar el ple però no els diputats quan ja feia una setmana estava la destitució de Juvillà en el llibre oficial es insultar a un poble que ja no s’ho mereix.
Realment, el descredit dels partits i les seves escenificacions esperpèntiques fa caure la cara de vergonya a una societat cada cop més indignada i que tard o d’hora ha d’explotar d’una manera o altra i fer volar aquest teatre que no ens mereixem.