LA HIPOCRESIA SENSE LÍMITS
La trobada en la mateixa sala de Sanchez i Puigdemont ens ha deixat alguna frase que directament es una burla i un menyspreu a la ciutadania en benefici d’aquesta classe política que defensa el seu status diferèncial amb la resta de la societat i que deixa veure com ha canviat la democràcia.
No parlaré del xou mediàtic muntat per la dreta i extrema dreta en el Parlament Europeu i els seus deliris de trencament de l’Estat de dret i d’Espanya per la llei d’ammnistia. De fet es curiós que els preocupi un Estat de dret que ells mai han defensat ja que l’únic dret que defensen es el seu per damunt de la resta de la societat, i amb la Dictadura com ideal per aconseguir-ho. Sanchez ens diu que avui la situació a Catalunya es infinitament millor i la seguirem millorant en oposició al 2017 amb situacions de discòrdia i enfrontament a Catalunya. Per la seva banda el President Puigdemont en la seva intervenció va dir que les oportunitats s’han d’aprofitar quan es presenten i si es deixen passar les conseqüències poden ser desagradables en referència al fracàs de la petició del català a Europa.
Es curiós veure com la hipocresia viu instal·lada en la classe política. Sanchez entén per millor la situació actual que la del 2017. La imposició via policial i judicial d’un Estat contra la lliure voluntat d’una societat per decidir amb el seu vot, això per Sanchez es millor. Que una societat sigui interperlada i exerceixi els seus drets amb el joc de les majories i minories com mana el sentit comú, es vist com situació de discòrdia, de fet suposo la mateixa de qualsevol votació com les que cada 4 anys escolleixen les cambres legislatives i que no son llavors questionades per Sanchez. Tot un disbarat democràtic que diu molt del tarannà de Sanchez que decideix ell quan la societat pot decidir i quan no. Per la part del President Puigdemont parlar de les oportunitats desaprofitades, quan es el President que no va obeir les lleis aprovades al Parlament sobre el resultat del referèndum del 2017, una oportunitat perduda per Catalunya i la seva societat que havia decidit i fet la seva part, ho trobo d’un gran cinisme. De fet es veritat, te conseqüències, i les hem vist aquests darrers 6 anys en forma de repressió a la població i frau en massa a la mateixa com si no existis.
La hipocresia no te límíts.