LA FALSA VICTÒRIA
Avui molts diuen que commemorem el dia 1 d’octubre i la jornada on vam votar i les urnes es van imposar a la violència d’un Estat que va preferir les porres al vot de la gent.
De fet jo no vull commemorar cap victòria com diuen. Aquest dia la població va salvar els mobles a la classe política superant totes les adversitats i repressió ja suportada fent possible el que semblava cada cop més una quimera. Tothom fent el seu paper, i aconseguint sota la violència d’uns salvatges amb porres i barra lliure per exercir la força sense mesura fer triomfar el dret a decidir d’un poble per damunt la imposició al mateix.
Es a dir un triomf de la democràcia en un Estat on no hi es ni de l’espera. Un Estat que amb l’excusa de la llei ha traspassat totes les línies vermelles. Com sempre he dit un Estat que no te clar que primer es precisament la gent que el forma, no pot ser mai una democràcia.
Els dies posteriors tots sabem el que vam viure astorats pel no compliment de fer efectiu el resultat i avortar aquesta victòria clara a les urnes i convertida amb derrota en la efectivitat.
Per tant jo de celebrar derrotes n’estic fart. Un poble que nomes celebra derrotes es que alguna cosa falla. Escoltar el President Torra dissabte a la nit amb la seva retòrica de la República buida de contingut i uns fets en direcció contraria. Alhora veure els mossos reprimint a la població sense mesura i amb el Conseller negant els fets al millor estil Zoido.
En definitiva convertir una falsa victòria amb una reclamació als nostres partits sense excuses complir el mandat de l’1 d’octubre sense més excuses.