LA CENSURA ESPANYOLA TAMBÉ VA PER L?AIRE
Un estudi de la cambra de comerç de Barcelona, revela que l’Estat Espanyol manté el veto al desenvolupament intercontinental de l’Aeroport del Prat, ja què no pot operar amb 23 països a conseqüència dels tractats bilaterals signats per l’estat amb els llocs d’origen, i com herència de l’època del franquisme que degut a l’absència d’una transició ben feta perdura en el temps.
L’Estudi revela que sis vols a l’Amèrica Llatina, onze d’Àfrica, quatre del Pròxim Orient i un d’Oceania s’estableix Barajas com a prioritat, i dels 80 convenis signats, 42 inclouen Barcelona, i 15 donen opció si hi ha una aerolinia interessada, la resta deixen al marge l’aeroport català, i 20 d’ells donen una exclusiva a Madrid.
Des del Ministeri de Foment ens diuen que estan renegociant els convenis antics per eliminar aquesta censura, però que no es fàcil, cosa que es fa difícil de creure per altres experiències viscudes, i segurament es tant sols una cortina de fum, i més quan ens assegura que el fet de no aparèixer El Prat en aquests convenis impedeix obri noves rutes, però què en cas de ser-hi tampoc dona llicencia per obri-les si no hi ha companyies disposades a fer-ho.
Es una constatació més del tarannà centralitzador de l’Estat i la política de vendre fum del govern Zapatero, ja què amb la nova terminal es segueix discutint la nova corporació que substituirà l’arcaic AENA, i on teòricament la Generalitat hauria de passar a tenir un pes decisiu i determinant per posar aquesta infrastructura bàsica per l’economia catalana al dia, i sense traves què no el deixin créixer. La realitat es que tant sols es vol crear un altra empresa, i on el paper de Generalitat i mans privades es testimonial, i des de l’Estat es segueix tenint el màxim poder per continuar protegint Barajas com a únic gran aeroport de l’Estat.
Un incompliment més, i un tracte discriminatori més per impedir què el territori agafi l’embranzida que li fa falta, i imiti la major part d’Estats, on la gestió aèria es descentralitzada i permet a tots els territoris les mateixes possibilitats de desenvolupament.
Aquest es el tracte què rebem i el que el Govern de la Generalitat i sobretot el PSOE-C permet, ja que quan ha de votar a favor d’aquest sistema a Madrid ho fa sense cap rubor. Els seus mateixos votants han d’obrir els ulls, i veure què no es pot governar una institució defensant un altra què normalment perjudica la primera. El seu suport va disminuint elecció rere elecció, i el 2010 ha de ser el punt i final per convertir aquest partit en el que hauria de ser a Catalunya, una quota residual com el PP.
Els atacs son per terra, mar i aire, i no podem tenir l’enemic entre les nostres files per molt de temps més. Cal reaccionar i passar full a aquesta historia posant rumb a l’estat propi.