INCOHERENTS
Segueix la incoherència i la mediocritat a la política catalana, avui remodelació del Govern, defensa del Parlament d’Anna Erra la nova presidenta i el cordó sanitaria demanat per Aliança Catalana a Ripoll.
Efectivament, tres relleus al Govern de la Generalitat, Simó, Capella i Mascort prenen relleu a Jordà en llistes a Madrid, Cambray i Fernandez. Ens diu el President que el Govern necessita energies renovades i te la voluntat d’acabar la legislatura fins el 2025 ja que Catalunya necessita estabilitat i un govern que treballi al cent per cent. Per altra banda la nova Presidenta del Parlament diu que la cambra ha de ser conscient del moment polític que vivim i demanar defensar les decisions del mateix Parlament amb lleialtat davant les intromissions polítiques i juridiques de Madrid, en referència per exemple de Laura Borràs. Per últim la defensa de la mateixa Borràs per deixar governar Aliança Catalana a Ripoll, davant el cordó sanitari demanat pels altres partits per arraconar l’ultradreta com sigui.
Realment, sembla que res ha canviat, l’avís electoral del poble en forma d’abstenció i nul a l’orbita independentista encara no ha provocat canvis. El recanvi en el Govern no respon a energies renovades, ni com excusa per seguir fins 2025, nomes respón a aferrar-se al poder de les institucions amb un Govern precari que seguirà tenint 33 diputats de 135, per tant una minoria que si sumem el càstig electoral a les municipals del Partit de Govern deixa la seva posició indefensable democraticament, ni tampoc eticament. Això no es estabilitat com pregona el President, ni ho serà amb aquests números, per tant viratge estètic per motius de partit, i no de país.
Anna Erra ens parla de defensar les decisions del Parlament dels mandats de Madrid, amb l’exemple Borràs que recordo va actuar igual amb l’expulsió de Pau Juvillà com a diputat per ordre de la JEC, per tant de lliçons les justes. El Parlament s’ha degradat a nivells insòlits i tots son culpables de la situació des del minut zero de les eleccions convocades del 155 amb episodis vergonyosos de submissió que han portat a una cambra sense cap poder real, ni voluntat d’exercir-lo més enllà d’algun discurs sense cap efecte com el de la nova presidenta del Parlament.
En tercer lloc el mantra de l’extrema dreta d’Aliança Catalana a Ripoll, segurametn hauriem de recordar que ha guanyat les eleccions al municipi per una gran diferència i per tant el poble ha parlat i s’ha de respectar. Cal recordar el tema migratori en un municipi d’on van sortir els elements dels atemptats de les Rambles de Barcelona. Segurament l’esquerra s’haria de preguntar la seva responsabilitat amb això, el seu bonisme i permisivitat que ha portat al tot s’hi val en aquest afer, i a una situació totalment injusta amb la resta de societat. Calen drets i deures, no nomes drets, no val dissimular ara demanant tergiversar el vot del ciutadà per manipular la seva propaganda.
En definitiva, incoherents.