ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS PINXOS DE LES XARXES

Escoltant ahir a TV3 Elsa Artadi i Marta Vilalta em queda la sensació que l’acord encara es lluny, i que la segona volta dimarts es segurament inconscient portar-la a terme.

De fet em quedo amb el que va dir Artadi per Junts que volen un programa acordat de Govern sobre tots els temes de legislatura, tant el nacional com el social. Això i si mirem les coalicions internacionals o la simple lògica, seria el més normal, sobretot per evitar el que ha passat aquests darrers tres anys amb un desgavell i una imatge tant trista del Govern català.

Tanmateix, els partits son els partits i tots utilitzen el que està al seu abast per vendre el seu producte i el seu missatge, de fet això que he expressat abans segurament per alguns es equivalent a ser de Junts, adorar Puigdemont i fins hi tot ser un convergent de tota la vida, de fet res més lluny de la realitat, però el relat avui en dia per les xarxes socials ja sabem que es una eina poderosa que pot enderrocar Governs o crear opinió dins la societat.

Aquestes setmanes especialment i davant les negociacions pel Govern, veiem els que jo anomeno pinxos de la xarxa, poden ser càrrecs públics, que la cosa es més greu, ja que com a representants escollits pel poble es deuen a ell i encara que defensin evidentment el seu sou o la seva empresa o partit, èticament no poden insultar, menysprear o llençar falsedats parcials constantment, cosa que demostra que el sistema polític falla ja que no serien aptes per representar a ningú més que a ells mateixos.

També trobem tot un exercit de tots els partits i que no son càrrecs orgànics disposats a llençar missatges, la majoria fakes nomes per crear opinió favorable a la seva causa o partit com si d’una secta es tractes i normalment amb un respecte nul per aquells que els deixen en evidència i que no els atorga aquesta veritat absoluta que pregonen i que evidentment no te ningú.

Aquests pinxos de les xarxes, no deixen de ser el reflex, primer del baix nivell dels nostres representants polítics i segon de la falta de respecte a una societat que volen adulterada i sense cap versió global de cada tema. Una xacra més per revisar en una futura República on la meritocracia i l’apropament del representant davant la ciutadania i especialment el seu territori te que ser clau per fiscalitzar la seva tasca i comportament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.