ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL MAL MENOR

General

Aquests dies estem sentint comentaris de membres del PSC impropis de qualsevol classe política digna i responsable.

 

El Sr. Zaragoza, brillant director de l’ultima campanya del PSC a les eleccions a l’estat, ja què amb una sola idea en va tenir prou per aconseguir els 25 diputats a Catalunya què van privar al PP de guanyar les eleccions.  Aquesta proposta era la de la por al partit rival, i unes falques publicitàries ben elaborades i cronològicament encertades, clar per aconseguir tant amb tant poc, cal un electorat desmemoriat i força immadur democràticament parlant, on el mal anomenat mal menor va quallar.

 

 

 Aquest mal menor en el poc temps de legislatura ja ha apuntat el camí què seguirà, amb un menyspreu a un dels seus socis en la passada legislatura, esquerra, i un acostament al PP i altres partits per pactar els grans temes d’estat.

 

La recuperació per la porta del darrere, i a cop de decret del Pla Hidrològic, es el primer pas, la negació de qualsevol èxit del PSC, què per altra banda s’ha diluït en la família socialista com ha fet sempre oblidant aquesta C final, es el segon.

 

Sembla acceptarà de bon grat la sentencia restrictiva i humiliant del Tribunal Constitucional sobre l’estatut, on s’acabaran de perdre els últims llençols que quedaven.

 

Seguiran practicant l’ofegament econòmic al país, ja què la negociació del finançament serà multilateral, i de poca volada, quedant per veure si les famoses balances fiscals veuen la llum o segueixen en l’oblit del pou de promeses de Zapatero.

 

Sobre el traspàs de Rodalies i Aeroport, així com altres qüestions importants el mes calent es a l’aigüera, i al País Basc viu un autèntic estat d’excepció sense comparació possible a qualsevol territori europeu.

 

Mentres alts dirigents del PSC, com l’abans esmentat Sr. Zaragoza diu que el 2014 es una bajanada i és queda tant ample. La falta de respecte a un gruix molt important de la societat catalana que creu que es la solució per sortir de l’atzucac on ens trobem es total, i faria be de defensar i explicar el seu unionisme amb arguments, i la falta de defensa dels nostres interessos a Madrid si pot, deixant d’utilitzar la tàctica de la por com si fóssim nens petits i el dret a decidir fos un capritx d’uns quants eixelebrats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.