ALBERT CORTES MONSERRAT

El partit popular i la seva majoria a les Illes, esta decidit ha cometre un genocidi lingüístic digne de la millor dictadura, i amb la derogació del decret que protegia el català, el pot deixar sentenciat i tocat de mort, per la obsessió malaltissa d’aquest partit. Per altra banda, el President Mas amb el seu balanç anual va explicar com assolir ser un estat sobirà amb tot el que això comporta, sense arribar a ser un estat europeu, un altre teoria rebuscada per fer passar vergonya aliena.

El govern Balear, amb el president Bauzà al capdavant, segueix la seva paranoia xenòfoba per acabar amb la llengua catalana a les Balears, i el seu projecte inclou la derogació del decret de normalització de la llengua, un element clau per la supervivència del català, i que marca l’ús normal i habitual de l’administració balear amb la nostra llengua. Cal dir que el català deixarà de ser requisit per passar a ser un mèrit  a la funció pública, i apart en el decret abans esmentat, deixarà fora de servei la comunicació oral normalment en català als ciutadans o d’alts càrrecs en acte públics, també afectarà la retolació de vies publiques, i les actuacions internes de caire administratiu fins ara s’havien de redactar en català, entre molts altres temes que volen completar amb l’esperit del franquisme l’objectiu de l’extermini de la nostra llengua. Per altra banda el president Mas, assegura que amb l’assoliment del pacte fiscal, Catalunya ja tindria els quatre pilars fonamentals per obtenir la plena sobirania en l’àmbit de la construcció europea, es a dir una teoria hilarant de voler construir una Europa basada en la interpretació extensiva, de que tot estat es basa en el monopoli de la força, i el gran pas es el pacte fiscal que assoliria el pilar que ens faltava, ostentar el poder de la hisenda, i així veure que la construcció s’anirà fonamentant en la cessió de sobirania dels països, cosa que redueix a quatre, els elements com les politiques properes a la ciutadania, seguretat i interior que tenim en gran part, relacions exteriors cada cop més europees i menys catalanes, i el quart el ja esmentat. D’aquesta manera descomptant l’exèrcit, ambaixades i cos diplomàtic que no aspirem a tenir (afegiria que jo si que hi aspiro), però amb la hisenda estarem a prop d’una sobirania gran en un context europeu.

Les urnes van parlar, i a les Illes sembla que una gran majoria els importa ben poc la seva identitat, segurament hi ha molts factors que influeixen, però tothom sabia de la dèria dels populars per arraconar la llengua catalana, tal com han fet al País Valencià, i ara al mateix nivell o superior que la crisi posen fil a l’agulla per trencar la normalització lingüística, i imposar el castellà per decret deixant el català en un us testimonial, tal com el volen.  Es un genocidi en tota regla, i una evidencia que han traspassat totes les línies vermelles, però tal com ha succeït al País Valencià amb una gran majoria fan i desfan, i sempre amb el seu objectiu ben clar, esborrar la identitat amb la llengua com a referent per substituir-lo per la seva, si cal s’inventen un idioma com a les terres valencianes, i aquí no els cal, senzillament derogar els decrets de protecció de la llengua catalana, i deixar-la totalment nua. Realment l’assimilació del territori espanyol es un fet gairebé consumat al País Valencià, i ara van a per les Illes, tant sols el Principat resisteix, però si s’entesta en no voler marxar tard o d’hora acabarà perdent també la seva identitat, el genocidi cultural barrejat de pluralitat espanyol no te fi.  Pel que fa al President, i la seva teoria de ser un estat, sense ser independent, embolicant tot amb aquests quatre elements que ell considera claus i dins un context europeu, s’acosta als límits del que es pot suportar escoltar. Francament ben ras i curt, un estat es independent o no es estat, així de senzill, no hi ha mig estats, senzillament no existeixen, i no hi ha ningú amb dos dits de coneixement que vulgui aquest altra paranoia. Prou de posar pals a les rodes, no volem tal competència o tal altra, o un pacte fiscal millor o pitjor, senzillament volem un estat, i aquest ja porta incorporat tot en el mateix dins l’àmbit europeu o mundial, simplement es això, prou de prendre per rucs a la població, i arribar inventar entitats imaginaries per amagar la covardia o interès de no voler  donar un pas endavant.