ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquesta frase l’ha pronunciada avui el conegut com a gran mentider i expresident espanyol Zapatero en la presentació de les seves memòries. Resulta curiós veure com aquestes mateixes paraules van ser pronunciades també per un líder popular fa pocs mesos i arriben a aquest punt de connexió en una falta de respecte a la democràcia i un tarannà que s’allunya molt del que se suposa representen i el sistema que defensen. De fet aprofitar l’homenatge a Mandela per llençar el missatge de l’unionisme per part de Mariano Rajoy no s’escapa d’aquesta línia d’autèntica desesperació.

En Zapatero defensa el diàleg per trobar el millor encaix de Catalunya i adverteix que cap Constitució democràtica del món preveu la secessió, i tot es supera amb democràcia, ho atribueix a la frustració de l’Estatut que diu s’ha d’acatar i defensa el seu “apoyare…” que va defensar fins al límit, també s’adhereix al gran raonament de que una consulta senzillament no es pot fer. Per altra banda Sanchez Camacho que va de ridícul en ridícul ara vol organitzar un simposi de la veritat sobre  la relació de Catalunya i Espanya i el fent incontestable que sempre n’ha format part, cal dir que amb la col·laboració entre d’altres dels creadors del 12 d’octubre i 6 de desembre de marcat caràcter  feixista,  alhora presentarà una iniciativa al Congrés per expressar rebuig al Simposi “Espanya contra Catalunya” per ofendre imatge d’Espanya. Per últim dir que a l’homenatge per la mort de Nelson Mandela, el president espanyol Rajoy  ha aprofitat per aprofitar el seu llegat amb la unió de tots els espanyols i que altres plantejaments son fora de lloc.

Realment que un president d’un estat teòricament democràtic digui que decidir per part dels ciutadans no es natural, dona a veure a quin tipus de personatges ens trobem davant. Un nul respecte a la democràcia i la idea de la imposició sense marge per la societat com a bandera. Defensen un diàleg sense cap proposta a fer, i això no es diàleg ni res, tot es supera amb democràcia, es cert, però cal primer ser demòcrata i desprès acceptar que les lleis son per servir a la societat que regeix i no a l’inreves, altrament son altres tipus de règims. Ens vol tornar a enganyar defensant la seva lluita per l’Estatut que no van tenir cap inconvenient a trinxar a la cambra espanyola, com deia Guerra “nos lo hemos cepillao”, i finalment sense arguments ens diu que no es pot fer perquè no, com podeu comprovar tot molt democràtic.

La Camacho torna a fer una gran relliscada i portada per aquesta paranoia que l’envolta vol fer un símposi de la veritat, cosa ja de per si pretenciosa, ja que deu ser la seva veritat i explicar totes les falsedats, opinions i tesis polítiques que a jutjar pels seus companys de viatge ja sabem per on aniran, potser ningú li ha explicat que el símposi organitzat ara simplement es històrica, no ha de crear cap debat d’opinió, però esclar acostumats a falsejar i potinejar la historia com els ha convingut, escoltar la realitat fa de mal sentir. No deixa de ser curiós tenir la pell tant fina quan es veu que s’ofen a Espanya i en canvi cap paraula quan s’ataca Catalunya amb comparacions odioses dia si i dia també sense cap resposta.

Per últim, un intent desesperat i de molt mal gust aprofitar un esdeveniment com la mort de Mandela i fer-se seu el llegat pervertint-lo amb la unitat espanyola i uns temps que es veu son contraris a cap creació d’un nou estat, segurament tampoc li interessa la història, ja que el desmentiria immediatament, una trista imatge i un tarannà que no ha evolucionat.