EL CENTRE DEL SISTEMA
Si veritablement ens creiem el terme democràcia i la base d’una societat madura que no pot deixar les decisions sobre ella en mans d’altres, sinò que pren la responsabilitat com hauria de ser.
Tothom sembla veu normal que ara que parlem de la llei d’Amnistia, sigui una decisió i una negociació entre partits, posant les normes en base als interessos de cada grup i finalment una votació entre ells per fer les modificacions pertinents i la societat mirant des de la barrera. Ens estem acostumant a ser una nosa sense dret a decidir sobre allò que ens influeix. Una cosa son els nostres representants a les cambres polítiques on la gestió ha de ser la seva aportació, però quan parlem de lleis que afecten a tota la ciutadania, com Educació, Habitatge, Emigració o altres, crec que no n`hi ha prou fer-les en base als interessos d’uns quants i sense un refrendament popular que li donaria molta més legalitat i participació col·lectiva.
Com deia tots els que vam estar el dia 1 d’octubre defensant les urnes, votant o participant de diverses maneres sota la repressió enviada per l’Estat en forma de violència sense fre per impedir-ho, més tots aquells que no van exercir els seus drets precisament coaccionats per aquests salvatges, crec que tindriem alguna cosa a dir. Amnistia vol dir que aquesta acció de l’Estat quedarà blanquejada davant les instàncies internacionals i sense cap resolució contrària als seus interessos com Estat que es va comportar com una Dictadura sense escrúpols i molt lluny d’allò que vol vendre en forma de democràcia. Com deia molts segurament diriem no, ja que aquest comportament mereix un escarni i condemna internacional, alhora que mostrar la vertadera cara de la farsa democràtica espanyola. Per tant es una llei que implica a tota la ciutadania i més enllà dels interessos mesquins dels nostres partits, hauria de ser validada per aquesta per ser una vertadera democràcia.
Aquest cas és molt clar, però així podriem seguir per altres lleis que passades pel sedàs de la validació ciutadana serien millors, més justes i sobretot decidides pels vertaders protagonistes del sistema, que no haurien de ser els partits, ni la fiscalia, ni les el·lits a l’ombra. Hauria de ser la societat que precisament s’ha dotat d’aquestes eines per la seva convivència i no per ser un esclau de les mateixes com es el cas.
Simplement, ser el centre del sistema.