DE MOMENT RES HA CANVIAT
Els resultats electorals a les eleccions espanyoles van castigar amb duresa a Esquerra i Junts ha pres el protagonisme, però de moment la negociació per la Mesa del Congreso finalment atorgada al PSOE no sembla variar la tàctica de la presa de pel a la ciutadania.
No vull ser agosarat i lògicament esperaré la negociació per la investidura, que com els mateixos actors han recordat no te res a veure amb aquesta primera votació. Per tant no prenc com a referents l’amnistia i l’autodeterminació. Cal dir que Esquerra si que ha presentat la batalla judicial com a trumfo aconseguit amb l’amnistia com a valor segur, que ràpidament ha estat desmentit des del mateix Govern espanyol en una manera clàssica i desesperada de tornar a fer el ridícul que ja estem acostumats.
Si ens centrem en els acords venut per la formació Juntaire, o sigui el fets, trobem una Comissió d’Investigació dels Atemptats a Barcelona i una per l’espionatge de Pegasus, crec que això fa riure per no plorar, ja sabem que hi van ser i com deia aquell si no vols arribar enlloc fes una Comissió d’investigació. La primera ja sabem o sospitem la mà fosca de l’Estat per tant mai arribarà a destapar-se i la segona ja vam veure com es van despatxa la Comissió de la Unió Europea sense cap dada i també amb la mateixa mà fosca que evidentment no es descobrirà obertament ella mateixa. En resum res de res.
El català al Congreso a Madrid, crec que amb un procés d’independència pendent i amb aquestes alçades, si el vols culminar no hauria d’importar gaire si ara es pot pronunciar alguna paraula en català o no. De fet es una promesa de la nova presidenta escollida que ha passat de la seva execució a la primera sessió que hi hagi a dir que primer s’hauran de solucionar els problemes tècnics que portaran temps i apart vol un consens ampli amb el tema. En resum res de res. La darrera també es de traca, la petició d’oficialitat del Català a les institucions europees, quan tots sabem que la darrera llengua tractada, el gaèlic va trigar 15 anys a ser aprovada, que ha de ser per unanimitat, no imagino França ni tampoc Espanya votant a favor i que no es compromet a res. De fet ni PSOE, ni PP han volgut mai, i per mostra la reacció del PSOE a València amb la petició d’un idioma que no existeix com el valencià per ser també oficial, per cert deliri lingüístic acceptat i defensat pel Govern espanyol actual. En resum res de res.
En definitiva uns vots per la Mesa a canvi de 4 preses de pel a les que malauradament ja estem acostumats, ara falta la prova del cotó per la Presidència.
De moment res ha canviat.