DE L?ESTAT REIVINDICATIU A L?ESTAT COOPERATIU
Aquesta es la recepta de la Vicepresidenta Espanyola De la Vega a partir d’ara, segons ella una vegada desenvolupat els nous estatuts, ara s’ha de passar en aquesta nova etapa de cohesió territorial, i cooperació entre territoris, abandonant qualsevol reivindicació per sortir de la crisi, i on el Ministre Chaves buscarà un finançament què es pugui aplicar a tots els territoris, es a dir la versió 2.0 del cafè per tothom, què deixa Catalunya com una regió mes totalment aigualida.
Entre Salgado i Chaves acabaran de quallar un sistema de finançament aplicable a tothom, això si amb el misteriós deute històric andalús pagat, i l’oblit total de l’espoli financer català, i de les famoses balances fiscals què ja reposen en qualsevol calaix de la Moncloa tancades amb pany i clau. Per reblar el clau De la Vega ens parla de la fi de les reivindicacions i de la cooperació, com si això per Catalunya fos nou, ja què porta cooperant obligadament molts i molts anys reben simplement menyspreu a canvi.
Alhora que aquesta nova humiliació per Catalunya es consuma en mans del govern de Zapatero, l’home que segurament ha fet més per l’independentisme català en els últims anys, superant a Aznar què ja era difícil, però com ja se sap per aquest personatge no hi ha reptes impossibles, ni promeses que es deixin sense complir com a norma bàsica. A la Generalitat el tripartit ha escenificat la comèdia de la revisió del pacte d’Entesa, on entre d’altres coses s’exigeix els traspassos de Rodalies, aeroports, ports i beques abans de final d’any, i una resposta unitària contra la sentencia del TC, respecte al finançament, el govern es mantindrà ferm, però no s’ha inclòs l’opció de plantar-se en el Consell de Política Fiscal i Financera, un detall significatiu.
Tots n’han sortit contents, i Ridao per part d’ERC, ha dit què s’ha posat al dia el full de ruta, i es un toc d’atenció al PSOE què si compleix l’Estatut encara tindrà una nova oportunitat.
Realment vergonyós veure com aquests tres partits al govern simplement posen una cortina de fum per mantenir les seves quotes de poder fins acabar la legislatura, un nul·la ambició nacional, i unes peticions com els traspassos què saben que el govern espanyol no farà, ja què simplement pot incomplir la llei, i si es decideix a fer alguna cosa serà amb un canvi de gestió a l’aeroport que impliqui en realitat no canviar res, respecte al finançament, la desaparició de la paraula plantar-se, ja es significatiu què tard o d’hora acceptaran l’almoina que Chaves ens doni, què com ja va dir fa temps als catalans ni un euro més què el que es doni a Andalusia, es refereix a cobrar, perquè a pagar no tenim límits, i respecte a la resposta unitarià saben que es impossible, el PSOE-C simplement acatara la sentencia, i Esquerra haurà de triar entre seguir la traïdoria als seus principis ideològics per aferrar-se al govern, o posar-se al costat de la part de societat civil que donarà per morta la relació amb Espanya, i reclamarà un Referèndum d’autodeterminació.
Les declaracions d’en Ridao poden donar pistes, ja què desprès de tot donar encara una ultima oportunitat a Zapatero, es d’una mesquinesa esfereïdora per un partit suposadament independentista, i què per cert internament actua igual fent cas omís de les resolucions del partit, i negant la veu a la militància en forma de referèndum, sembla què el virus socialista ha entrat amb força a la seu republicana.
En definitiva un nou gir de l’estat per liquidar definitivament les aspiracions democràtiques catalanes, i on la resposta ja no es pot fer esperar gaire més per trencar aquesta legalitat, cosa què el govern actual català no pensa fer, però la societat civil te mecanismes per impulsar aquest projecte prescindint del seu suport.