CEDIR I VICTIMISME
Quan s’ha cedit tot i s’ha admés qualsevol injusticia de l’Estat sense oposició, el més fàcil es acabar amb una repressió permanent que la víctima simplement fa seva i que te un difícil relat per convèncer la societat que regeix.
Això mateix passa amb aquest fons creat per pagar aquests darrers repressaliats pel Tribunal de Comptes o d’inquisició. De fet es un simple ajornament, ja que com marca el decret quan hi hagi sentència ferma, hauran de retornar aquests diners, i de fet l’excusa es no caure en la malversació que els grups inquisidors espanyols de la Cambra ja han denunciat ràpidament. De fet aquesta nova col·laboració amb l’Estat i els seus poders macabres es la continuació de l’acció de la Generalitat. El mateix podriem dir del recurs de la Generalitat contra la sentència de l’activista Marcel Vivet on rebaixa la seva petició de presó inicial, però en segueix sent acusació.
Podriem dir, en definitiva que la farsa continua i sense vergonya la ciutadania es va empassant aquesta submissió amb el botxí revestida de victimisme i proclames buides de contingut. De fet els darrers 3 anys han estat això, i tot i desitjar el millor per tots els encausats, nomes faltaria, el xantatge emocional ja no aguanta tanta política miserable. Tots sabem i per les primeres reaccions del Govern espanyol alineats amb el que en diuen les diferents cupules judicials com acabarà, i això serà impugnant el decret de la Generalitat, i potser alguna responsabilitat judicial extra i com ja hem vist activant la Caixa de Solidaritat per poder fer front els pagaments i pagar un cop més la ciutadania tanta covardia.
El cinisme mai es bon conseller, i el recurs per la condemna de Vivet es una nova estafa, ja que un cop comés un nou delicte judicial espanyol amb escarni, ara per blanquejar demanen menys condemna, però segueixen sent part acusadora sense escrúpols.
De fet el cedir i victimisme com a manera de fer política es el que tenim, i la població hauria de dir prou ja definitivament abans no ens trobem votant un nou Estatut autonòmic que per suposat tampoc es complirà mai.