ALBERT CORTES MONSERRAT

Avui és tancarà definitivament la porta de l’Estat espanyol a la democràcia, es tancarà també per aquells que encara defensaven terceres vies, i es tancarà un cercle viciós on Catalunya sempre ha estat l’ase dels cops. Joan Herrera, Jordi Turull i Marta Rovira tindran l’honor de representar un poble que vol decidir en llibertat el seu futur, i fer-ho dins la legalitat vigent espanyola. Davant d’això es trobaran un no que es pensen aturarà el procés, i no saben que serà un nou aval internacional, i un nou impuls per arribar fins al final amb la feina ben feta. Tots els ànims pels tres demòcrates a Madrid.

Efectivament, fa basarda sentir Sanchez Camacho insinuant que es planteja marxar de Catalunya, ja que no vol que el seu fill visqui en una societat sense llibertat ni pluralitat, o sentir el portaveu de Ciudadanos dir que votar no es sinònim de democràcia referint-se al procés que vivim a Catalunya. Al president espanyol dir que vol diàleg, però no amb decisions unilaterals per davant referint-se a la consulta, o partits com el PSC que en el seu programa electoral diuen ben clar que estan a favor d’una consulta legal i acordada, i avui precisament votaran en contra del mecanisme per complir-ho.

Els exemples son molts, però el cert es que avui es tancarà una porta amb l’orgull patri espanyol proclamant la sobirania espanyola per damunt de tot, i  posant la Constitució com impediment fals d’una situació que tant sols requereix voluntat política, però s’obrira un altra porta, la de la legalitat catalana i la seva llei de consultes, fent el nostre camí ja sense mirar enrere i amb el món prenen nota dels nostres impecables moviments i la negació dels drets elementals en qualsevol democràcia per part espanyola.

Es un pas que s’ha de fer, sempre amb la mà estesa i sense dramatisme. Cal deixar ben clar que la llei espanyola no impedeix la transferència de la capacitat de fer referèndum, tal com en el seu dia es va traspassar la polícia o l’educació per exemple, es una simple qüestió de voluntat i de ceguesa política i democràtica, tant PP com PSOE avui diran adéu a Catalunya, per la porta del darrere i deixant una nova taca a la historia de l’Estat espanyol. Un cop més la testosterona que els caracteritza haurà xocat amb la realitat i la democràcia més simple.

Camacho ens parla de pluralitat i llibertat, suposo que el seu significat deu ser molt diferent de com jo l’entenc i crec que la majoria, parlen de votar com una malaltia, quan obliden que son representants d’un poble que els ha votat i al qual deuen obediència i sobretot respecte, parlen de decisions unilaterals, quan molt de temps abans de l’acord de data i pregunta la posició era exactament la mateixa i alguns fins hi tot segueixen amb el seu frau electoral que els portarà a la seva posició residual a Catalunya amb en Pere Navarro al capdavant.

En definitiva els 3 democràtes a Madrid ens han de fer sentir orgullosos de ser els nostres representants, tant els que votarem si si, com els que votaran que no, simplement els que creiem amb la democràcia.