ALBERT CORTES MONSERRAT

La capital catalana ha culminat el procés de les consultes populars amb una nota molt alta, i amb una lliçó magistral de la democràcia vista per tots els observadors internacionals, i que ha deixat en evidència tots aquests personatges i partits, que simplement son contraris a la pròpia democràcia, i que s’han vist desbordats per la falta d’arguments. Per part de CIU, Oriol Pujol ens diu que sovint els temps de la política i els moviments socials no coincideixen, però ha assegurat prendre bona nota, podrem veure aquest mateix dimecres al Parlament si la tinta era ferma o s’ha esborrat en el temps.

 

Aquest 21% de participació, fent miques el trist 12% de la Diagonal, amb un cost pel contribuent espectacular, més de 3 milions contra 80 mil euros, i un volum de vots que superaria el bipartit actual obtingut a l’Ajuntament de Barcelona entre PSOE-C i ICV, per posar un exemple.  En global més de 880 mil vots entre totes les poblacions consultades, i amb més d’un 90% de vot favorable a l’estat propi, i ha culminat el fenomen des de setembre del 2009 a Arenys de Munt fins a Barcelona. Les declaracions no s’han fet esperar, i mentrestant els de sempre segueixen desqualificant el que hores d’ara ja es podria considerar un insult a la població, i d’altres com Oriol Pujol que van votar ahir pel si, i que ens parla d’aquestes falses coincidències abans esmentades, que el seu partit apostarà pel dret a decidir en l’àmbit del pacte fiscal, dient que el país demostra que no te límits, i que els partits politics potser van un o dos passos per darrere de la societat civil, d’altra banda justifica les diferencies amb la votació del dimecres en seu parlamentaria per aquests temps que ens comentava, i la petició de retirada per inoportuna.

 

Un pas més cap a la llibertat, i la normalitat democràtica expressat per la societat civil catalana, contrasta amb la misèria que habita en el nostre Parlament, on uns mostren tota la seva fúria contra el que no els interessa, demostrant la seva poca qualitat per exercir un càrrec públic en un país democràtic, on fins hi tot unes eleccions peruanes, amb tot el respecte per aquest estat, son millor tractades que una consulta de la nostra pròpia ciutadania. Oriol Pujol constata les diferents velocitats politiques i civils, ara bé, això no es excusa per seguir mirant cap un altre costat, prendre nota, vol dir analitzar la realitat, i aquesta es tossuda, i els vol empènyer a abandonar la seva covardia i donar el pas, altrament no seran dignes de representar aquesta mateixa societat, no es pot desviar el tema amb excuses impossibles com el pacte fiscal, mort abans de començar, aquest dret a decidir sense límits que ha esmentat més d’un cop el President, cal exercir-lo per fer-se creïble, i crec que 800 mil persones unides per un objectiu, son una massa prou gran per veure que el consens que tant reclamen, amb unes condicions oficials, i el suport dels organismes pertinents serien moltes més, i pocs dubtes deixarien, apart tenen la idea que tots aquests SI, també ho serien pel pacte fiscal, i crec que precisament aquests o una bona part no volen o volem cap tipus de pacte fiscal, volem gestionar els nostres recursos sense cap condicionant, es a dir un estat, que 300 anys ja son prou pèrdua de temps, com per voluntàriament augmentar-la.  Aquesta setmana es votaran les esmenes a la totalitat presentades pel tripartit espanyolista en el Parlament, i ja han començat les repliques i contra repliques entre els possibles partidaris del vot favorable, que si no es el moment, que si ho volem acabar tot de cop,que si es una derrota segura, el tema de la cohesió, i mentrestant aquest bàndol espanyol format per tres partits, i que en aquestes qüestions ho tenen molt clar, gaudint de l’espectacle. Caldria dir que sigui quin sigui el full de ruta del govern caldria explicar-lo, jo almenys em nego en rodo a fer sacrificis i retallades, validant l’espoli i principal problema econòmic amb normalitat, caldrien explicacions i a més convincents, diuen que no es pot acabar la feina de cop, i jo preguntaria perquè, ja que cada dia que passa perdem diners i oportunitats que ja no tornaran, de totes maneres, la clau de la derrota es de CIU, i els hi caldria recordar que dimecres no es vota la independència per dijous, es vota les esmenes a la totalitat, que en cas de ser tombades, la llei seguirà el seu curs per ser portada al plenari més endavant.  Un cop més els interessos partidistes fan que ni tant sols volen diàleg del que no els interessa o els hi pot fer nosa, caldria dir que es deuen al poble, i aquest mereix explicacions, i treball a favor dels nostres interessos, i no a favor de les misèries de cada partit, que al final acaben afavorint els de sempre, aprenguin la lliçó de les consultes, i escoltin el que vol la gent, estem parlant de més d’un 90% dels votants.  Tots plegats posem per uns instants els interessos col·lectius per davant dels personals, i fem que la política es posi a l’alçada de la societat civil, en cas contrari,  no ens ho perdonarem mai, i les futures generacions tampoc.