ANIVERSARI 20 S

Com diu Xavier Graset avui fa 2 anys del que coneixem per Tumult segons les bases espanyoles. Avui més que mai en el record Jordi Cuixart i Jordi Sanchez, dos homes de pau, sense un bri de violència en una jornada molt complicada pels escorcolls a la Conselleria per part de la Guardia Civil i on ells van ser responsables de que la flama del caos no arribes a bon port. Gairebé ja porten 2 anys entre reixes i els que esperen a la sentència, i a fora els nostres partits i la seva actitud vergonyosa els deixa en fora de joc.

20-S: El tumult

per Xavier Graset,

I ja fa dos anys del 20 de setembre, de l’escorcoll judicial i de les detencions seguint l’ordre del jutge Ramírez Sunyer, el del 13, allà on havia entrat la denúncia de Vox contra el jutge Santiago Vidal, quan deia que la Hisenda catalana tenia totes les nostres dades de manera il·legal.

És clar que des del 2015, segons vam sentir explicar de manera tàcita, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, ja s’anava investigant tot allò que fes tuf d’estructura d’estat. Baena va dir que amb el govern d’Artur Mas i la consulta del 9 de novembre es comencen a desplegar “les estructures d’Estat”. I que ja aleshores es van començar a investigar possibles delictes de rebel·lió i sedició, no només de malversació.

Demà farà dos anys del 20 de setembre del 2017, quan a Catalunya es va iniciar un clima insurreccional, i quan vam aprendre que aquella manifestació era tumultuària. El qualificatiu va sortir d’un consell de ministres. I el paper de mediació dels Jordis, Sànchez i Cuixart, desconvocant els manifestants enfilats damunt d’un cotxe de la guàrdia civil ha acabat comportant-los prop de dos anys de presó. I darrere d’ells, mig govern i la presidenta del Parlament.

Jordi Cuixart des de la presó recorda aquest 20 de setembre, i aventura que la sentència del Suprem serà “un retrocés de llibertats sense precedents per a qualsevol activista, per a qualsevol ciutadà que vulgui millorar la societat”. I també diu que des de la presó hi haurà d’haver resposta, una resposta que defugi els conceptes de confrontació i diàleg: “perquè evidenciar la manca de voluntat d’entesa de l’Estat forma part de l’estratègia de confrontació, i no suposa cap renúncia”.

El vertigen davant dels fets que es van anar succeint torna a cada aniversari, tot i que sempre hi ha elements nous. Sobretot l’espera d’una sentència, i per adobar-ho unes eleccions espanyoles que són una altra mostra del fracàs de la política, com també dèiem i diem que ho són la presó i l’exili.

Què li passa a aquesta manera de fer política, moguda per pulsions demoscòpiques per acumular poder, aquesta manera de fer política que ho aboca tot als tribunals? El 10 de Novembre l’elefant català seguirà al mig del menjador. Hi ha alguna proposta entenimentada que hi vulgui donar alguna resposta?

La possible resposta institucional i/o ciutadana serà l’esca que ens farà entrar en la mateixa roda de fa dos anys, amb 155 inclòs? N’hi ha que ja ho proclamen, sembla que a certs llocs, això dona vots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*