Ulisses20

Avui no vindrà ningú a la carpa dels escriptors, a Bétera, allà al corral de l’Ateneu. La fira serà oberta, en canvi no tindrem cap convidat, avui que és el segon dia de l’any. Dos de gener de dos mil vint-i-quatre. Segon dia del centenari Estellés. Avui serà el silenci, davall la carpa, un silenci punyent, de combat, per preparar la sessió de demà. En el programa no sembla que s’anuncie res, només els llibres, la fira oberta, de bat a bat a la plaça, al poble, per la lectura. Res més. Res més i tanta cosa, els llibres en català, únicament. El combat contra aquests energúmens del govern valencià, els feixistes.

Preparem la carpa per demà, que rebrem les històries de la repressió: la xènia, la victòria, la soledat, la maria rosa, la maite, la núria…

No sembla que hui diga res el programa i, en canvi, diu tanta cosa: l’assaig, els llibres de combat, la novel·la, els àlbums infantils, els llibres amb els quals els xiquets comencen a llegir, a aprendre, almenys fins als nou anys, els deu potser; aleshores llegiran per conèixer, com diu el professor Luri. És veritat, sembla que el programa de la fira de llibres de Bétera, avui, no diga res, en canvi de dir tanta cosa. Perquè no tindrem ningú a la carpa dels convidats. Avui, no. En canvi d’una fira oberta, de bat a bat, per congriar l’esperit. El combat.

És dos de gener de dos mil i escaig, any del centenari Estellés. Potser que despengem la lona nova, els versos que el poeta va escriure sobre Bétera. El primer que els llegesca de memòria, uns versos perfumats d’alfàbega, serà convidat a l’herberet. Bon any. Bona lectura. Però davall de la carpa, avui, no vindrà cap escriptor dels convidats, si no és que tenim cap sorpresa.

*La imatge de Françoise Collandre que ens acompanya aquests dies de fira.