Espanya no ens entén
Demaneu a algú què prefereix, de saber correctament cinc llengües o de saber correctament l’espanyol. No cal que afegiu que en la primera de les opcions, una d’aqueixes cinc llengües, una més de les cinc, sense posar-la per damunt de cap de les altres, és l’espanyol. Perquè tant se val si ho saben, tant se val: un espanyol es decantarà per la segona opció a cegues, sense importar-li ni gens ni gaire que en el paquet de les cinc hi havia també l’espanyol. No entren en aquest debat, de cap de les maneres, ells. És així com va l’educació a espanya governada per espanyols en la seua majoria, és d’aquesta manera des que van guanyar la guerra i van imposar una dictadura que dura més que les piles, per damunt d’una democràcia de per riure o per damunt del progrés. Aquella guerra era en part contra el progrés. Ni el psoe no ho va voler canviar quan va governar, ni el pp vol perdre aquest fons d’armari seu, una filosofia del XIX, colpista i colonial, que es pensa que té drets sobre tot, sobre Amèrica encara, com si Amèrica encara es mamés el dit… El menistre Wert i els seu acòlits, polítics del pp, mitjans de comunicació, universitats, rectors, i aduladors d’aquella parafernàlia d’única grande y libre” també es pensen que ací ens mamem el dit.
Però ací correm món i eixim a veure com ensenyen llengües al món. I el sistema espanyol, el sistema polític espanyol d’ensenyar, si el comparem amb altres sistemes polítics d’ensenyar, potser siga dels més inútils, gairebé ratllant l’estupidesa. I el pitjor és que encara volen continuar amb aqueixa marca de torpalls monolingües.Com voleu que puguen suportar els models plurilingües de la perifèria, fóra un…
Un colp van convidar Xavier Melgarejo perquè expliqués al Congrés espanyol com ensenyaven llengües els països nòrdics, i ell va venir a explicar-ho, sobretot el sistema finlandés, que havia estudiat durant vint-i-cinc anys. Naturalment que no li van fer cas, al mestre i director pedagògic Xavier Melgarejo, però ell prou que s’hi esforçà, a fer entendre que per ensenyar llengües, els espanyols no són cap bon model. Per altres coses tampoc, per descomptat. L’escola on treballa el Xavier, a Barcelona, ha aconseguit de reduir el fracàs escolar a l’1 per cent. Però aquells mediocres no el van voler escoltar, perquè això significava de canviar algunes coses, entre més el monolingüisme dels cervells preclars de menistrots i presidents de govern. Ells prefereixen un model tipus Rajoy: ‘si vinc a Europa, no parlaré amb ningú’, així que ja podeu continuar doblant pel·lícules, dibuixos, o podeu continuar insultant la gent que parla altres llengües, també l’espanyol, però que no els importa on ni quan, les usen totes: els espanyols prefereixen d’impedir que els xiquets puguen aprendre més llengües i fonètiques diferents en canvi que siguen monolingües.
No cal dir que, si som valencians, o catalans o illencs, ens prohibiran els mitjans, tots els que puguem fer servir per comunicar-nos, per aprendre, per explicar-nos el món amb llengües diferents a la seua, perquè si són en la llengua dels valencians, actuaran com només s’actua en les dictadures, que és com passa en els estats mediocres incapaços d’acceptar la pluralitat, la diversitat, el plurilingüisme, que en definitiva és acceptar el respecte pels altres, per créixer plegats amb les mateixes condicions. Així doncs, per què us sorpreneu que vulguem anar-nos-en, si no és perquè sigueu espanols, no, o andalusos o extremenys, no…, és perquè en un país que no tolera la democràcia, ni el respecte, ni l’equitat, nosaltres no hi volem viure. I el nostre deure, no només el dret, el deure de l’home lliure, o de la persona en el sentit moral, és el de pegar a fugir, independitzar-se políticament i democràtica, per viure en un país lliure, on el respecte, l’educació, la cultura, i en efecte, també l’aprenentatge de llengües, siga tan beneïdament respectat com mai no podran entendre a espanya. Ves si tenim raons, menistrot, perdigots i pocavergonyes del pp, per construir-nos un país nou i verament democràtic.
Benvolgut Albert, Espanya sí que ens entén. Perfectament ens entén. Ens sap millor que nosaltres mateixos i veu els PPCC diàfans. I aquí hi ha el problema, que ells ens entenen a nosaltres millor que no nosaltres mateixos. I així ens va.