Ulisses20

Els valencians som els únics que no tenim televisió pròpia, en la llengua dels valencians. El pp va prohibir-nos TV3 i després ordenà de tancar RTVV. Fins i tot va prohibir-nos la ràdio, que no sé si després del franquisme n’hi ha cap exemple tan estúpid. Així que som els únics al món, potser que exegere per ignorància, que filtrem què passa a través de les altres llengües, sense que per això, els jutges, els polítics del pp o les seues dones i homes passen pena. Són còmplices, fins i tot els més inútils, els del poble més petit o més amagat, de les polítiques de prohibició i censura dels seus caps, posem per cas d’Huracà Rita a Camps contra Camps, de Fabra a Zaplana, no ho sé, ells representen un odi que han estès contra la llibertat, contra la llengua, contra la democràcia mateix. Als polítics del pp els agrada aquesta pràctica d’abús, d’extralimitar-se, contra allò que és valència o fa pudor de valencià: per tal de foragitar qualsevol dubte, ens amenacen; ells que són delinqüents en la seua majoria, ens amenacen tot inventant lleis i normes contra aquells que puguem defensar, com diu la pròpia Universitat i el món acadèmic, que és la terra que fa voltes al sol, però ells trauen el Cristo, l’amenaça del foc i assenyalen l’exemple de Galileu: sí, nosaltres els homes del pp (incloent-hi Rita), vam portar aquest dissortat davant la forca, i, si se salvà en l’últim moment, és perquè va acceptar que, si el pp no vol, que no vol, ací no pega voltes ningú, ni la terra, ni la lluna, ni els cavallets de la fira:

Així que no jugueu, amb la vergonya ni amb els fillsdeputa, no jugueu perquè han demostrat de quina cosa són capaços, ells: s’han carregat el camp, la indústria dels mistos i el fil d’estendre, el teatre, l’escola, el sistema financer valencià, tant se val, ells són 007, tenen llicència per matar els valencians, tots sense excepció, matar-los de fam, de pena, de vergonya, matar-los de riure, a taronjades si cal, en canvi d’escampar, d’escampar, què sé jo, quiwis, caquis, mangos, fins i tot xirimoies… són capaços de qualsevol cosa contra els valencians, en canvi de pagar, subvencionar i enriquir tot de delinqüents, llepaculs i sangoneres: ep, però s’ha acabat. S’ha acabat del tot, malgrat les enquestes, les mentides, les estadístiques, i els diariets que volen continuar rebent la subvenció de torn: prou d’infern, de penitència, de purgatori, d’aquest foc de temperatura que passem aquests dies, més de vint anys que dura. Quan Moisés va dir allò de les plagues, es va oblidar aquesta de Rita i els seus, ahhh, foc, foc…

-T’ho imagines, xa, vint anys seguits d’aquest malson? Impossible, ho sabem, el que passa és que els valencians vivim en un malson, i esperem que vinga algú, però no, no tenim sort, no ve ningú, ves si arribem a ser desgraciats.