Palma ens acull de nou
Som allotjats a Algaida, devora la font de Xorrigo, ens acull l’escola Mata de Jonc de Palma, perquè vivim de nou un altre intercanvi entre escoles germanes. Aquest no és un intercanvi més. Som escoles d’un país que fa ús d’una llengua, malgrat les lleis, els tribunals i tota l’amargor que suposà aquella derrota, que encara ens fan pagar, severament. Com deia Pla, el meu país és aquell on en dir ‘bon dia’, et responen ‘bon dia’. La resta fóra literatura, o pitjor, mala literatura. Aquest intercanvi entre valencians i mallorquins que hem représ fa tres anys, és més que no podem apamar a curt termini, és una idea, una responsabilitat, una experiència única. Aquest matí l’escola ens ha rebut de blanc: avui la Mata vist de blanc per acollir els valencians de l’escolagavina, una escola blanca (!), mentre escoltàvem la música i la veu d’Ovidi, una emoció d’acollida especial, sentida, acabàvem amb Obrint Pas, ah, ‘seguirem’, ballant al voltant d’una rubínia vestida per a l’ocasió amb senyera d’un país encara per fer. Hi ha el necessari per bastir un altre lligam que representa més que no fer escola, solament, que significa que el model d’escola que volíem quan vam començar, fa quaranta anys, continua viu, perdura amb al mateix coratge. Un país que anem fent, que cantava Raimon, que fem cada dia, també des de l’escola. Per l’escola.
‘Som illa, mar, continent, mediterrània.’ que diu aquesta setmana la nostra màxima, al pit de les samarretes dels xiquets.