EL DANY IRREPARABLE DE LARA
El president del grup Planeta, Jose Manuel Lara, que ja va amenaçar en marxar amb la seva poderosa editorial si Catalunya assolia l’independència, i hores abans d’entregar el seu premi literari continua amb la seva cantarella de que la independència seria un mal irreparable, i torna a demanar connivència entre Catalunya i Espanya amb el diàleg com a missatge. Se’ns dubte les seves paraules grinyolen, i tenen molt més de míting i de defensa de les lleis espanyoles, per davant de qualsevol acte democràtic.
Efectivament, segueix criticant la petició d’Estat propi, i com a bon editor d’un mitjà tant poc plural com La Razon, assegura que una hipotética independència causaría un dany irreparable, i aposta per la connivència i un clam al president espanyol i català per obrir el dialeg per fer-la possible, i passar pagina al fracàs estatutari i del pacte fiscal. Ens diu que hi ha entre un 80 i 90 % de ciutadans catalans que no es senten be en el marc econòmic d’Espanya, però també hi ha un 75% que se senten tant catalans com espanyols, deixant de banda el cost del projecte del nostre estat que no pot pagar cap de les dues parts, i ens farà acabar malament. Finalment parla de lógica traslladar la seva editorial en castellà fora de Barcelona, si finalment aquesta es capital d’un Estat diferent de l’actual.
Realment,el discurs de la por i el sentiment per damunt de la democràcia, i els arguments sempre acaba amb evidencia davant tothom. En Lara que amb to de coacció diu que ens abandonaría amb la seva editorial si Catalunya fos un estat normal, crec que no seria un obstacle, i a més la porta estaría tant oberta per entrar com per sortir, ja que les fronteres a Europa son inexistents, però malauradament els pensaments totalitaris encara no. Parla de connivència, quan sap perfectament que aquesta seria molt millor amb un tracte de igual a igual i amb normalitat, i no de submissió o maltractament constant com es el cas. Diu que passem página, quan sap que portem 300 anys sense possibilitat de negociar res, i nomes amb parodies de cara a la galería, i sempre amb els mateixos resultats negatius sigui a la llarga o a la curta, com els casos que descriu, i on el primer es una burla i una humiliació total a la población catalana i a la democràcia en particular. Ens diu que hi pot haver fins hi tot un 90% de población disconforme amb el marc actual, i sembla que ho tracta com una anécdota, suposo que deu ser dels que diu que van sortir 2 milions de persones al carrer en una dirección, però 5 milions no ho van fer, hauria d’aplicar la regla el 12 d’octubre un un 99,9% tampoc va sortir a defensar la seva causa. Ratlla la paranoia quan es treu de la manega uns tres quarts de la población se senten catalans i espanyols, quan les ultimes enquestes d’opinió amb prou feines superava el 30%, no hi ha res com la falta d’arguments sòlids per fer anar les xifres a la nostra conveniencia. Finalment diu que seria un dany irreparable, jo crec que el seu subconscient pensa que per Catalunya seria una solución irreparable, en canvi per Espanya un drama de grans proporcions que evidentment no podem pagar eternament amb el tracte que rebem. Per la seva part, si marxa per ser una capital del seu propi estat es ben lliure, però ningú l’haurà fet fora, s’haurà exclòs, i altra gent vindrà a substituir-lo, no en tinc cap dubte.
En definitiva, en el 72 aniversari de l’assassinat del President Companys per les forces espanyoles, i on per cert, encara esperem la petició de perdó per part d’Espanya, i un reconeixement i anul·lació judicial que mai arribarà, un Estat on el Sr. Lara es trobarà molt a gust, i que evidentment no podem compartir gaires moments més, per raons obvies i de dignitat perduda.