ALBERT CORTES MONSERRAT

Efectivament, el cap del partit republicà parla de la independència com un projecte que abraça tots els ciutadans parlin la llengua que parlin, i assegura que el castellà també serà oficial, amb la diferència que les noves institucions estaran al costat de l’escola catalana, i l’aparell judicial ho respectarà com un país normal amb voluntat de viure i conviure. Diversos i prestigiosos lingüistes ja han advertit que això seria un risc elevat pel català, ja que aquesta situació, una acaba eliminant l’altra com ho demostren molts exemples al món, el gaèlic a Irlanda, o el flamenc a Bèlgica entre d’altres, ja que tota llengua es l’emblema d’una comunitat, i si no disposa d’un espai de comunicació, i un territori hegemònic acaba desapareixent. Per altra banda Gallardon gira la truita i afirma que Espanya no podria sobreviure dins l’eurozona sense Catalunya, ja que es un motor econòmic clau, apart la llei la van aprovar tots els espanyols i s’ha de respectar. Finalment ha deixat anar que davant la deriva de CIU, els Populars son els hereus naturals del catalanisme.

Realment, jo tampoc estic d’acord amb les apreciacions de Junqueras sobre el castellà, potser ens estem passant de bones persones, i podem caure en un parany que ja no tindrà solució. La llengua castellana com qualsevol altra em mereix tot el respecte, només faltaria. Ara be, una cosa es això, i un altra perjudicar la nostra llengua quan amb el nostre estat podem dotar-la d’un reconeixement, i una assegurança de per vida com qualsevol estat normal. Segons el meu punt de vista el català ha de ser l’única llengua oficial, i gaudir de tot el que això suposa per una llengua, per altra banda, el castellà segurament, i durant un període transitori podria gaudir d’una mena d’estatus de protecció per afavorir totes les persones que es poguessin integrar plenament a la nova situació, a partir d’aquí ha de ser assignatura a les aules com per exemple l’anglès amb tota normalitat, però sense cap grau d’oficialitat. Això es perfectament compatible amb viure i conviure, a més s’ha de dir a la gent castellano parlant que la seva situació diària i quotidiana no variarà en excés, però hauran de fer-se càrrec de la nova situació sense cap trauma. Han d’entendre que la proposta de Junqueras a la llarga suposaria la mort voluntària del català, ja que el potencial humà d’una i l’altra es incompatible. Per tant suport total a l’oficialitat de la nostra llengua, i respecte a la resta, res més. Les paraules de Gallardon son indignants, ens diu clarament i sense embuts el que ja sabíem, que només en volen pels nostres diners i prou, ara expressat per un membre destacat del govern espanyol. No ens pot carregar a la nostra responsabilitat com quedarà la seva situació quan han estat 300 anys espoliant el nostre territori sense cap contemplació pel seu benefici propi, i malbaratant els recursos que els hem proporcionat, ara no poden permetre fer llàstima a ningú, seria una coacció absurda i un xantatge cínic que només pretén arribar a la immigració o a gent indecisa i influenciable. Es la confirmació si es que calia que no ens consideren iguals, i només som una eina pel seu benefici, per altra banda declarar-se hereus del catalanisme, ja es una paranoia gegant, una identitat que es vol destruir a si mateixa tindria aquests hereus, i no es mereixeria gran cosa més que la seva desaparició, segurament objectiu final dels populars.

En definitiva, volem el català com la nostra llengua oficial, amb respecte a la resta, i no ens farà cap llàstima la situació espanyola el dia desprès, no serà el nostre problema, ja en tindrem els nostres propis.