ALBERT CORTES MONSERRAT

Per veure les claus de tot plegat cal veure el Govern espanyol, Abertis, la Generalitat, i uns polítics inconscients. El 2006 el Ministeri de Foment va pactar amb Abertis i amb el vistiplau de Joaquim Nadal, conseller en aquell moment un conveni per ampliar l’AP7, a canvi de la inversió d’uns 400 milions de la concessionària per fer el tercer carril, el Ministeri garantia un augment constant del pas de vehicles fins al final de la concessió el 2021, i fent un nul cas dels informes que deien clarament que ampliar l’autopista feia inviable desdoblaments a la NII ja que trencarien l’equilibri, i l’Estat hauria de pagar indemnitzacions milionàries a Abertis, que gràcies al conveni cobrarà uns 2 mil milions anuals fins l’any 2021 pel descens de transit de cotxes a l’AP7, un desdoblament agreujaria el problema ja que el descens amb via de pagament seria més gran, i augmentaria fins 5 mil milions més el cost de les obres, ja que una via desdoblada gratuïta al costat de la de pagament, tindria un efecte lògic. Una nacionalització evitaria pagar les indemnitzacions i fer gratuïta l’autopista, estalviant el desgast del territori i l’impacte ambiental d’un desdoblament. No pot ser que en plena crisi i retallades els peatges serveixen per augmentar els dividends de la empresa. Tant el govern tripartit com CIU han exigit un desdoblament amb una obra des de fa 17 anys amb diversos plans, encallada, i amb la concessionària repartint-se el pastis, més de 60 morts en una via altament perillosa  i amb expropiacions de terrenys que ara es veu que no calien, deixant de banda l’incompliment perpetu d’inversions a Catalunya.

Realment esfereïdor, veure com una via del tercer món es la nostra entrada des d’Europa, amb obres abandonades, i trams que son un autèntic corredor de la mort, ja que sense vies escapatòries i gran quantitat de camions son un parany mortal sense precedents. Anys continuats d’incompliment d’inversions, molts diners malbaratats amb diferents projectes, alhora que en altres llocs es fan vies de grans dimensions amb un volum de transit molt inferior, o obres que senzillament no son necessàries, un cost amb vides que no sembla importar a les administracions, i uns convenis amb la concessionària de les autopistes que amb la colaboració dels polítics de torn, es una autèntica màquina de recaptar diners sense escrúpols, unes concessions que asseguren beneficis als seus accionistes amb un cost per tots, i amb unes carreteres molt amortitzades, la solució es la gratuïtat i nacionalització com deia abans per poder desviar com a mínim els vehicles pesats a l’autopista, i uns mínims de seguretat amb una carretera que es la vergonya d’Europa. Veiem com aeroports fantasma, autèntiques autovies de luxe en llocs sense gairebé vehicles, AVES a Galícia per exemple, i moltes altres infraestructures, i aquesta alta prioritat sense resoldre des de fa 17 anys. Feia rabia escoltar declaracions de la ministra de torn davant les queixes del consell comarcal, explicant que pel govern espanyol les obres començades sempre son una prioritat davant les noves, però les dades parlen d’aquests miserables 8 quilòmetres amb tots aquests anys, es una burla en aquest cas macabra per part del govern espanyol, per part d’Abertis, i per part dels polítics de torn que han tret benefici d’aquesta situació. 

En definitiva, son coses que amb un estat nou, no poden tornar a passar, i ho hem de tenir molt present.