ALBERT CORTES MONSERRAT

Desprès de mesos de silenci, la Carme Chacon, ex-candidata del PSC a Catalunya, i ex-candidata a agafar les regnes del PSOE, ha tornat a reaparèixer per mostrar el que ja sabíem, un tarannà antidemocràtic, que no accepta en absolut una consulta sobiranista, i trobant inconcebible triar entre el papa i la mama, posant mil i una excuses per no compartir i respectar la decisió lliure i sobirana de la ciutadania.

Chacon fins hi tot es contradiu amb en Pere Navarro que defensava una consulta als ciutadans dins la legalitat per saber on volen anar. Va expressar clarament que no vol una consulta a Catalunya sobre la independència, i ho argumentava dient que es sentia catalana i espanyola, i li semblava inconcebible que un President li dones a triar entre el papa i la mama, i ho atribueix a voler tapar el fracàs del seu govern. Alhora veu fora de lloc que hagi de decidir per la seva filla petita si vol ser espanyola o catalana. Culpant al final també les actituds immobilistes espanyoles, i les amenaces fora de lloc per no enfocar el camí del federalisme.

Realment esperpèntic el discurs de la Chacon amb la seva línia espanyola de sempre, i contra els interessos dels catalans. Per un costat posa de manifest l’autèntic desgavell que viu el seu partit a Catalunya, on les reivindicacions nacionals l’han agafat amb el peu canviat, i amb una incomoditat total que no sap com afrontar amb discursos contradictoris dins el mateix partit, i diversos sectors amb direccions diferents que portaran al seu enfonsament al nostre país, i a veure que els seus interessos sempre han estat molt lluny d’aquí. Nega la democràcia participativa amb una actitud indigne de qualsevol polític amb una democràcia, parla del seu sentiment català i espanyol, totalment legitim per altra banda, però que nega els altres sentiments curiosament, i en especial el nomes català, cosa que ja denota la seva actitud rancia i poc democràtica. No vol triar entre el papa i la mama, qui li ha dit que Espanya es el papa i Catalunya la mama, si així fos seria un matrimoni amb la dona maltractada i amenaçada pel marit, i que ja hauria iniciat els papers del divorci. Pretén confondre un procés de maltractament històric des de fa 300 anys, i una reacció ja definitiva per iniciar el camí cap a l’Estat propi amb una manifestació històrica, i una decisió sobirana del parlament en la mateixa línia, amb un president al capdavant que simplement ha fet el que se li exigeix a qualsevol president, fer cas al seu poble, i actuar com el seu representant, això ho justifica amb voler tapar una mala gestió de govern, quan sap perfectament l’escanyament a que estem sotmesos, i que no deixen cap més camí que les retallades per sobreviure, i els socialistes en tenen una bona part de responsabilitat. Finalment ens parla de decidir per la seva filla, crec que no ha de decidir res, una mare italiana no decideix que vol ser el seu fill, o una noruega, o una alemanya per posar exemples. Ningú li ha preguntat si vol ser espanyola, i ara tampoc ningú li preguntarà si vol ser catalana, es una situació administrativa normal que res te a veure amb els sentiments personals.

La Carme Chacon sembla viure aliena al moviment del país, a tot el que ha hagut de patir amb una actitud hostil del l’Estat que teòricament li dona cobertura, a un ofec econòmic premeditat, a un espoli que ha fet davallar el seu estat del benestar, i frenar el seu desenvolupament, i a unes actituds d’imposició que l’han portat a un atzucac on la societat ha dit prou, i ha provocat un canvi en els seus representants que desprès de rebre un altre cop de porta al nas amb una millora real del nostre finançament, no queda més camí que la llibertat, precisament aquest cap de setmana en els pavellons i estadis al minut 17,14 veurem i escoltarem el clam de la gent en forma d’independència. Tot això amb ella li es igual, ja que esta molt lluny dels mínims democràtics, i per suposat es un insult per la ciutadania que es presenti com a catalana, quan a la seva campanya ho va amagar tant com va poder com si fos una xacra, no cal que dissimuli més, i per dignitat no parli de la terra que mai ha defensat.