ALBERT CORTES MONSERRAT

Un altre cop vam assistir a un espectacle trist d’aglutinar una gran coalició independentista, que podria arribar a ser la segona força al Parlament, i una eina útil pel procés que ha de començar a partir del 26 de novembre. De totes maneres, i deixant les culpes a banda, crec que la ciutadania ja comença a estar cansada de tanta comèdia, de tanta tàctica partidista, de tant de personalisme, i tantes acusacions. Ha sortit al carrer, ha dit el que vol, i espera simplement responsabilitat dels seus representants, que sobretot tinguin en compte que qui farà finalment un pas endavant es el país sencer, i tant ens fa la part individual, els vells fantasmes sempre tornen.

La cimera ERC, SI, DC i RCAT, i absència de les CUP ja que diuen son un projecte de transformació social per fer una gran coalició per les eleccions ha fracassat, uns diuen que per falta de temps per negociar, i la complexitat de la mateixa, tot hi que acorden el no atac entre elles, i una col·laboració de futur. Les bones perspectives de Republicans i Solidaris ja feien difícil un acord, i la dificultat d’articular unes llistes, un programa i campanya conjunta, i posterior entesa al Parlament eren encara més complicades. Solidaritat sembla no acceptava aquestes condicions, i la distribució electoral proposada per les dues formacions majoritàries tampoc era cap facilitat. La sorpresa va ser al torn de valoracions, quan tres formacions volien explicar sense trencadissa els motius de la falta d’acord, però Solidaritat va sortir del guió de no agressió, i acusava als republicans per no acceptar un tàndem Oriol Junqueras, Alfons Lopez Tena al capdavant, i el que ja es preveia un fracàs es va confirmar amb tota rotunditat.

Realment, el país no es mereix això, tant me fa de qui o de qui no es la culpa, però francament el poble ha donat un missatge clar d’anhel de llibertat i de sortida per Catalunya en forma d’Estat propi, i ja no esta per aquests festivals independentistes que ja volem desterrar de les nostres ments, ja que ens recorden el que hem fet malament durant molts anys i no volem repetir, sembla que algunes formacions encara no han entès els moments que vivim, i que això ara va de debò, sense volta enrere, i que ells son els primers que han de donar exemple de responsabilitat. Crec que ningú tenia esperances que aquesta coalició arribes a bon port, encara que  podia suposar un segon lloc a la cambra parlamentaria que encara podia donar més força a partir del 26 de novembre, i ser garantia de que ningú faria cap pas enrere, ni en fals. Per damunt de tot amb molts dels líders actuals amb passats que tots coneixem, i enfrontaments entre els mateixos en passades eleccions ja es feia impossible superar aquesta situació, i al arribar al tema llistes i pèrdua global de les peculiaritats de cada grup amb campanya conjunta, i programa conjunt, la trencadissa era cantada, ja que en aquest moment el país va quedar en segon lloc, i les individualitats al capdavant, i així es fa impossible cap acord.

De totes maneres, crec que per la societat catalana ja no es tant traumàtic el no acord com ho podia ser les passades eleccions, i el que vol es una majoria molt gran de diputats a favor de l’Estat propi i posar fil a l’agulla al procés, i que en definitiva el volt individual sigui amb les sigles que sigui vagi al mateix sac en el moment oportú. Segurament la lliçó que podem treure es que per un acord apart de generositat per part de tothom, potser caldria renovar lideratges amb persones verges de qualsevol passat, i sense confrontacions anteriors, ja sabem que el món de l’independentisme català, i un cert caràcter autodestructiu sempre ha estat un llast. De totes maneres, segurament ha estat la última oportunitat, ja que les properes eleccions darrere aquestes, esperem que ja siguin amb el nostre propi, i els partits independentistes molts arribaran a la seva fi, i per lògica les ideologies agafaran tot el protagonisme, clarificant molt més el panorama. Menció especial per les CUP, que tampoc sembla entendre el moment actual, i segueix apostant pel seu model social, totalment respectable, però que sense estat propi queda en res.

En definitiva, un nou capítol de l’independentisme, i que esperem que com a mínim, i per responsabilitat tinguin el coneixement de no fer una campanya d’agressions constants, que crec se’ls pot girar en contra de tots.

”.