ALBERT CORTES MONSERRAT

El president del grup Planeta, Jose Manuel Lara, que ja va amenaçar en marxar amb la seva poderosa editorial si Catalunya assolia l’independència, i hores abans d’entregar el seu premi literari continua amb la seva cantarella de que la independència seria un mal irreparable, i torna a demanar connivència entre Catalunya i Espanya amb el diàleg com a missatge. Se’ns dubte les seves paraules grinyolen, i tenen molt més de míting i de defensa de les lleis espanyoles, per davant de qualsevol acte democràtic.

Efectivament, segueix criticant la petició d’Estat propi, i com a bon editor d’un mitjà tant poc plural com La Razon, assegura que una hipotética independència causaría un dany irreparable, i aposta per la connivència i un clam al president espanyol i català per obrir el dialeg  per fer-la possible, i passar pagina al fracàs estatutari i del pacte fiscal. Ens diu que hi ha entre un 80 i 90 % de ciutadans catalans que no es senten be en el marc econòmic d’Espanya, però també hi ha un 75% que se senten tant catalans com espanyols, deixant de banda el cost del projecte del nostre estat que no pot pagar cap de les dues parts, i ens farà acabar malament. Finalment parla de lógica traslladar la seva editorial en castellà fora de Barcelona, si finalment aquesta es capital d’un Estat diferent de l’actual.

Realment,el discurs de la por i el sentiment per damunt de la democràcia, i els arguments sempre acaba amb evidencia davant tothom. En Lara que amb to de coacció diu que ens abandonaría amb la seva editorial si Catalunya fos un estat normal, crec que no seria un obstacle, i a més la porta estaría tant oberta per entrar com per sortir, ja que  les fronteres a Europa son inexistents, però malauradament els pensaments totalitaris encara no. Parla de connivència, quan sap perfectament que aquesta seria molt millor amb un tracte de igual a igual i amb normalitat, i no de submissió o maltractament constant com es el cas. Diu que passem página, quan sap que portem 300 anys sense possibilitat de negociar res, i nomes amb parodies de cara a la galería, i sempre amb els mateixos resultats negatius sigui a la llarga o a la curta, com els casos que descriu, i on el primer es una burla i una humiliació total a la población catalana i a la democràcia en particular. Ens diu que hi pot haver fins hi tot un 90% de población disconforme amb el marc actual, i sembla que ho tracta com una anécdota, suposo que deu ser dels que diu que van sortir 2 milions de persones al carrer en una dirección, però 5 milions no ho van fer, hauria d’aplicar la regla el 12 d’octubre un un 99,9% tampoc va sortir a defensar la seva causa. Ratlla la paranoia quan es treu de la manega uns tres quarts de la población se senten catalans i espanyols, quan les ultimes enquestes d’opinió amb prou feines superava el 30%, no hi ha res com la falta d’arguments sòlids per fer anar les xifres a la nostra conveniencia. Finalment diu que seria un dany irreparable, jo crec que el seu subconscient pensa que per Catalunya seria una solución irreparable, en canvi per Espanya un drama de grans proporcions que evidentment no podem pagar eternament amb el tracte que rebem. Per la seva part, si marxa per ser una capital del seu propi estat es ben lliure, però ningú l’haurà fet fora, s’haurà exclòs, i altra gent vindrà a substituir-lo, no en tinc cap dubte.

En definitiva, en el 72 aniversari de l’assassinat del President Companys per les forces espanyoles, i on per cert, encara esperem la petició de perdó per part d’Espanya, i un reconeixement i anul·lació judicial que mai arribarà, un Estat on el Sr. Lara es trobarà molt a gust, i que evidentment no podem compartir gaires moments més, per raons obvies i de dignitat perduda.

La concentració anunciada a bombo i plateret per formacions com els Populars i Ciudadanos en contra del dret a decidir, i a favor de la imposició espanyola sense tenir en compte cap element democràtic, i de bracet de grups feixistes amb simbologia que en qualsevol lloc estaria prohibida va camí de fer el ridícul, ja que n’hi portant autocars de fora de Catalunya, es preveu que l’assistència sigui mínimament significativa, se’ns dubte la majoria silenciosa que ens volen vendre en contra del Referèndum deu ser invisible.

Efectivament malgrat els esforços de les dues formacions polítiques abans esmentades, i diversos mitjans de la caverna, la manifestació va camí del ridícul, de fet han necessitat l’extrema dreta falangista per acabar d’arrodonir els mínims necessaris, i les excuses i justificacions per no haver comparacions amb la Diada ja comencen a sortir. Els ciutadans amb un mínim sentit democràtic amb els sentiments individuals respectables que tinguin, veuen amb la seva majoria aquesta mena d’exaltació del feixisme, i aquesta rèmora de partits que sense cap argument es posicionen al costat d’elements no desitjables, i ignoren que l’independentisme ja ocupa la centralitat política del país. Serà l’evidència que nomes una minoria s’oposa a un procés democràtic i pacífic, i que una manifestació amb simbologia nazi i feixista sigui aprofitada per aquests partits i el seu nacionalisme espanyol radical. De fet, això podem unir el seu discurs negant que mai hem existit com a nació i la manipulació del nostre espoli, i la dada que el 1978 tots vam aprovar la sagrada constitució, com podem veure una situació desesperada que ja no saben com aturar.

Realment un escàndol que tant Sanchez Camacho, com Albert Rivera i els seus partits respectius, es posicionin al costat del partit hegemònic de la dictadura sagnant franquista, i envoltats de símbols del nazisme i de la dictadura, per intentar fer veure una realitat que no existeix, i nomes es manté en les seves mentalitats ultres espanyoles sense cap ni peus. El fracàs d’avui hauria de fer reflexionar que poden defensar el no a la independència sense cap problema, i el debat es bo per tothom, però des d’un punt de vista democràtic no poden negar la base de la democràcia, o sigui el dret a decidir de les persones, i una consulta per esbrinar-ho. Posicionar-se al costat del feixisme, significa acceptar que les seves regles del joc no son les de qualsevol democràcia, sinó altres sistemes que a l’Estat espanyol van durar 40 anys amb tot el que comporten, i això no es de rebut, i lògicament provoca el rebuig dels seus mateixos votants. Portar autocars de fora per fer veure que una crida te efecte es ridícul i manipulador, però acceptar que aquests grups que estarien prohibits en qualsevol estat normal prenguin el protagonisme per una finalitat es senzillament indigne. Suposo que el ministre Margallo, ara comprovarà que el nazisme s’identifica amb un nacionalisme molt concret, i que curiosament s’apropa al seu partit. Demanen no fer comparacions amb l’11 S, i naturalment no n’hi ha, ni tenen res a veure, respecte, tolerància, democràcia i llibertat, mai es poden comparar amb violència, imposició, intolerància i feixisme. Per altra banda amb la seva campanya de mentides ara ens neguen la nostra existència, com si això fos un impediment perquè la ciutadania exercís un dret com a poble que ningú li pot negar, apart que evidentment es mentida, han manipulat al llarg de 300 anys la història, i ara no tenen cap inconvenient a seguir manipulant fins que faci falta, aplicant allò de tot s’hi val, i no es veritat. Parlen de falsedat en l’espoli, quan nomes mirant les dades que va publicar el govern espanyol al seu dia no crec que donin cap dret a confusió, parlo de les seves pròpies dades que ara també neguen, i finalment la sagrada llei inamovible, i amb l’excusa que es va aprovar ja fa 34 anys i feta expressament per evitar i imposar als territoris qualsevol moviment.

En definitiva, aquest 12 d’octubre significa el tarannà espanyol, una manifestació feixista, una desfilada militar a Madrid i una falsedat per falta d’arguments. Una gran carta de presentació de valors i propostes que la gent sabrà valorar en la seva justa mesura, i que no admet comparacions, en el que podria ser l’últim 12 O festiu, si som capaços de culminar el procés cap a la llibertat en els propers mesos.

Desprès de mesos de silenci, la Carme Chacon, ex-candidata del PSC a Catalunya, i ex-candidata a agafar les regnes del PSOE, ha tornat a reaparèixer per mostrar el que ja sabíem, un tarannà antidemocràtic, que no accepta en absolut una consulta sobiranista, i trobant inconcebible triar entre el papa i la mama, posant mil i una excuses per no compartir i respectar la decisió lliure i sobirana de la ciutadania.

Chacon fins hi tot es contradiu amb en Pere Navarro que defensava una consulta als ciutadans dins la legalitat per saber on volen anar. Va expressar clarament que no vol una consulta a Catalunya sobre la independència, i ho argumentava dient que es sentia catalana i espanyola, i li semblava inconcebible que un President li dones a triar entre el papa i la mama, i ho atribueix a voler tapar el fracàs del seu govern. Alhora veu fora de lloc que hagi de decidir per la seva filla petita si vol ser espanyola o catalana. Culpant al final també les actituds immobilistes espanyoles, i les amenaces fora de lloc per no enfocar el camí del federalisme.

Realment esperpèntic el discurs de la Chacon amb la seva línia espanyola de sempre, i contra els interessos dels catalans. Per un costat posa de manifest l’autèntic desgavell que viu el seu partit a Catalunya, on les reivindicacions nacionals l’han agafat amb el peu canviat, i amb una incomoditat total que no sap com afrontar amb discursos contradictoris dins el mateix partit, i diversos sectors amb direccions diferents que portaran al seu enfonsament al nostre país, i a veure que els seus interessos sempre han estat molt lluny d’aquí. Nega la democràcia participativa amb una actitud indigne de qualsevol polític amb una democràcia, parla del seu sentiment català i espanyol, totalment legitim per altra banda, però que nega els altres sentiments curiosament, i en especial el nomes català, cosa que ja denota la seva actitud rancia i poc democràtica. No vol triar entre el papa i la mama, qui li ha dit que Espanya es el papa i Catalunya la mama, si així fos seria un matrimoni amb la dona maltractada i amenaçada pel marit, i que ja hauria iniciat els papers del divorci. Pretén confondre un procés de maltractament històric des de fa 300 anys, i una reacció ja definitiva per iniciar el camí cap a l’Estat propi amb una manifestació històrica, i una decisió sobirana del parlament en la mateixa línia, amb un president al capdavant que simplement ha fet el que se li exigeix a qualsevol president, fer cas al seu poble, i actuar com el seu representant, això ho justifica amb voler tapar una mala gestió de govern, quan sap perfectament l’escanyament a que estem sotmesos, i que no deixen cap més camí que les retallades per sobreviure, i els socialistes en tenen una bona part de responsabilitat. Finalment ens parla de decidir per la seva filla, crec que no ha de decidir res, una mare italiana no decideix que vol ser el seu fill, o una noruega, o una alemanya per posar exemples. Ningú li ha preguntat si vol ser espanyola, i ara tampoc ningú li preguntarà si vol ser catalana, es una situació administrativa normal que res te a veure amb els sentiments personals.

La Carme Chacon sembla viure aliena al moviment del país, a tot el que ha hagut de patir amb una actitud hostil del l’Estat que teòricament li dona cobertura, a un ofec econòmic premeditat, a un espoli que ha fet davallar el seu estat del benestar, i frenar el seu desenvolupament, i a unes actituds d’imposició que l’han portat a un atzucac on la societat ha dit prou, i ha provocat un canvi en els seus representants que desprès de rebre un altre cop de porta al nas amb una millora real del nostre finançament, no queda més camí que la llibertat, precisament aquest cap de setmana en els pavellons i estadis al minut 17,14 veurem i escoltarem el clam de la gent en forma d’independència. Tot això amb ella li es igual, ja que esta molt lluny dels mínims democràtics, i per suposat es un insult per la ciutadania que es presenti com a catalana, quan a la seva campanya ho va amagar tant com va poder com si fos una xacra, no cal que dissimuli més, i per dignitat no parli de la terra que mai ha defensat.

Veiem avui com la conferència episcopal espanyola, fa bandera de la unitat d’Espanya, i carrega contra qualsevol tipus de democràcia que ho qüestioni, de fet no es d’estranyar si tractem d’aquesta església, per altra banda la senyera que el Barça utilitzarà com a mosaic al Camp Nou diumenge també es una ofensa molt greu, i ens hem sentit dir la paraula nazis per part del director del Mundo, i fins hi tot un tal Vidal Quadras ens diu que la nostra proposta d’Estat Propi no te res de pacifica ni de democràtica, com deia aquell “ladran, luego cabalgamos”.

El director del Mundo Pedro J. Ramirez, ens assimila amb el nazisme en referencia al mosaic de la senyera al Camp Nou L’únic que poden aconseguir és que el Camp Nou presenti un ambient semblant al de l’obertura dels Jocs Olímpics del 36. Mentre intenten exorcitzar l’Exèrcit, Mas i els seus acòlits no deixen d’usar l’artilleria pesada del pitjor i més perillós nacionalisme “. Aquestes son les frases que donen per fet la paranoia del personatge. Per altra banda Vidal Quadras a la seu de l’Eurocambra ha escrit una carta a tots els diputats que l’independentisme català no te res de pacific, ni de democràtic, i un exercici perillós d’ingratitud, insolidaritat i irresponsabilitat, ja que es prescindeix de la voluntat del poble espanyol en el seu conjunt. Finalment la Conferencia Episcopal espanyola, consideren inadmissible negar unilateral ment la sobirania d’Espanya, i posar en perill la convivència, i trencar que qualsevol ciutadà tingui igualtat de drets en qualsevol territori de l’Estat.

Realment, estem veient que l’autentica xenofòbia contra Catalunya, arriba fins hi tot als símbols com la senyera que també molesta, per cert amb una gran iniciativa del club blaugrana, que posant-se al costat del país ho expressa d’aquesta manera i trenca aquesta falsa neutralitat de moltes entitats culturals catalanes, que jo entenc no es poden posicionar ideològicament, però si mullar-se pel país que representen. Aquest autèntic feixista anomenat Pedro J. Ramirez ens titlla de nazis, i de grans perills per mostrar la nostra bandera, suposo que la gran bandera espanyola que oneja a Madrid també es deu poder titllar de nazisme, ja que sinó es així, es que nomes es en el cas que sigui la catalana, cosa que demostra el tarannà malalt del mal anomenat periodista, cal dir que a Alemanya per declaracions com les seves podria veure la presó molt de prop, però com es natural a Espanya es troba normal aquest greu insult, ja que va a Catalunya. Pel que fa a Vidal Quadras, aprovo la resposta del president europeu dient que els catalans hem de contestar a les urnes, i realment es el millor lloc per fer-ho, aquest es el nostre exercit que farà front a la seva estimada Guàrdia Civil, i en la seva ment malalta d’odi ens diu que no es pacífic, ni democràtic, jo no veig cap signe de violència, ni res més democràtic que preguntar al poble. També podem parlar de la cúpula eclesiàstica, que es permet el luxe de parlar de política, quan sempre han estat al costat de totes les dictadures per sagnants que han sigut, i parlen de negar la sobirania espanyola, ningú la nega, però no es universal, i els problemes dels catalans els resolen els catalans, com a tot arreu del planeta, altra cosa seria absurda i aquest cop perillosa. Posen per davant una unitat sembla sagrada a la lliure tria de la ciutadania en democràcia pura, però que sabran ells d’aquesta paraula amb una institució totalment podrida i desvirtuada.

En definitiva, tics cada cop més clars de manca de democràcia profunda, i que espero Europa prengui nota de certes actituds i comentaris que haurien de pesar i molt alhora de la seva continuïtat a la Unió Europea. Son la millor fabrica d’independentistes, gràcies a ells el procés avança a marxes forçades i segur que ha de culminar amb èxit.