Ulisses20

La frase pega en dura, és veritat, però s’adiu a la realitat dels últims trenta o quaranta anys. Cada nou govern resultat d’eleccions es veu amb el dret de posar potes per amunt l’escola i els models educatius. Sense avaluar què s’ha fet, com s’ha fet, quins resultats ha donat…, sense fer-ne balanç. La majoria de les vegades, a partir de les notícies dels mitjans afins i dels titulars sensacionalistes, que posen sempre l’escola contra les cordes, que els interessa l’escola pel descrèdit o l’acusació de malfeinera o poc professional.
Tenim un nou govern que acaba de llançar un altre canvi estructural. No és poca cosa, el que diu, així que damunt haurem d’agafar-nos les carteres, metafòricament o no. Personalment, dubte que afavorisca l’escola, la ciència o la universitat, el canvi proposat. En tot cas, avantposa els interessos ideològics i econòmics d’uns pocs. Solament cal veure els titulars de la compareixença del ministre:
– Canviem ciutadania per formació en constitució espanola.
– La conferència episcopal (veriueu-ho!) aplaudeix la mesura de carregar-se allò.
– Vetlaran pel dret d’estudiar en espanyol.
– Eliminaran un curs de secundària
– Avançaran la decisió de continuar estudis o no.
– Concertaran els batxillers, que seran de tres anys…
– …
 Així que, com que no acabem de caure d’una figuera (n’hi ha qui diu que el ministre sí) ens temem el pitjor i el pitjor caldrà estudiar-ho pas a pas, per desxifrar la veritable intenció d’un govern de dretes (no destapem res), que sempre ha trobat en l’escola un espai per remenar amb interés i desafecció. La majoria de mestres, directors i pedagogs d’un cert renom, de mediàtics i de seriosos, són en contra dels primers postulats que ha anat explicant el màxim responsable de l’Estat en matèria d’educació. No és que el govern anterior ajudés gaire, però potser era més laxe i no tant intervencionista. Resum, l’escola ho té cru, i escolavalenciana particularment. Preparem-nos per un futur ben incert. Conflictiu.