Ulisses20

Els tocs de les onze, al campanar de Bétera, malgrat que sembla que és la torre del castell, que encara marca les hores. Des de l’ateneu s’escolten perfectament els tocs, com colpeja el martell contra la campana grossa. Finalment he encés el foc, perquè sóc de guàrdia i avui fa fred. Ara s’està millor, malgrat que la llenya és verda, de taronger, i la flama apenes escalfa. Cridar sí, com si es queixés: que no, que no, que sóc verda encara.
Sari, Rosa, Empar i Eugènia han preparat una nova exposició que fa un repàs al feminisme dels últims setanta anys. És una exposició de CCOO amb cartells d’època, sobre el dret a decidir, el dret a l’avortament, mobilitzacions, sindicalisme… Un quants panells que caldrà estduiar a fons. N’hi ha per entrentenir-nos, i per fer història, la pròpia, i encara després de tot plegat, en el segle XXI, comparar les reculades i atacs a les dones, especialment, d’aquell carcamal del pp de madrit… I aqueix era el progre, el que podia enraonar des de la dreta. Una llufa!

Demà començà el VCongrés d’escolvalenciana a València. Són més de 25 anys d’història, d’una escola que es reivindica cada dia, amb entusiasme i unes ganes renovades cada curs. En concret, la federació escola valenciana és de les poques institucions que poden donar la cara, per l’ètica, pels valors, per la qualitat, en aquest país valencià del sud. Potser que no n’hi haja cap més, ni de privada, ni de pública, que puga representar res de net, si no és que parlem d’escolavalenciana. Així és com ens han deixat el pati el govern del pp, de Camps, Rita i companyia, entre més els bancs, malgrat els exabruptes del policàntrop Botín, un corrupte mentider com pocs, que ara diu que ells, els banquers, no han provocat ni han sigut protagonsites de la crisi. En tornar a casa passaré pel caixer a traure els diners, i demà, i despús-demà, fins que no els en queden, dels nostres, per continuar porgant-nos.
Demà comença un congrés extraordinari, que anirà intermitent al llarg del 2012, amb diferents encontres i jornades, arreu del país. [Fotre, s’ha girat un vent que ho fa trontollar tot, finestrals, portes, teulades: la casa vella de l’ateneu cruix, com si fos viva. Caguendell, si em passa alguna cosa, veniu a cercar-me].
Sí, una de les poques institucions que treballa èticament, pels valors, per la qualitat, pel futur del país, comença demà una altra de les fites, a la manera d’un congrés, amb una conferència marc d’un home de Tortosa i un debat entre mestres, alumnes i uns quants enamorats de l’escola.
Escola valenciana basteix ara mateix el futur país que serem. I ara ens demana de fer-nos amics, perquè malgrat l’entusiasme, el coratge i la il·lusió que posen, uns quants homes valents, unes quantes dones valentes, també necessiten del caliu econòmic de tothom. Abans de deixar-ho en mans dels fills de puta de Botín i companyia, paga la pena de desviar les nostres inversions.

Ui, quin vent, ara!