BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

TEMUDA TERRA DE REMENCES 08.05.2011

Per Joan Lladó

Tant de neguit, tant d’entrenament, tanta estratègia i perquè? Doncs per fer un tomb cicloturista de 175 qms. A voltes sembla ben bé que acabem de sortir de l’ou. Ai senyor, que poc han servit els 100 de les Guilleries, voltes a la Cerdanya, meridians, etc. d’aquests darrers quinze anys. Tant baixa era l’autoestima? Quina era la por? No acabar? Fer més de set hores? No voldria fer el milhomes, però vinga, digueu, què us espantava?

Aquí teniu els gens sorprenents resultats, això si, vistos de forma general,  d’una colla de galifardeus coneguts arreu per les seves gestes i que el dia abans tenien un culet com el cap d’una agulla.

Fixeu-vos amb els tres primers, no els hem d’envejar pas res, crec.

A mi, la veritat sigui dita, em feia molta, molta mandra fer aquesta marxa. Els ports a superar ja els havia fet i alguns repetit més d’una vegada i tot plegat se’m feia feixuc. Les gentades i col·lapses tampoc em motiven. Però havia de treure cabòries i ficar-m’hi amb ganes i, certament, vaig posar-hi una bona dosi de bona voluntat i al final en vaig gaudir de valent. També vaig patir, tot s’ha de dir. El mall em colpejà pujant a Bracons, segurament per la tibada prèvia que s’esdevingué al pla garrotxí. Ara, me’n vaig saber desfer i vaig reeixir amb un bon resultat personal.

L’enhorabona a tots plegats! I gràcies per la bona companyonia. Visca la colla!

POSICIÓ
GRAL.
TEMPS DORSAL NOM CAT. EDAT
453 05:56:21 1696 FAMADAS CABRESPINA, JOSEP B 35-44
457 05:56:24 1655 GOMEZ PUIG, ALBERT B 35-44
519 06:01:32 1422 TRENCHS MOLA, MANUEL C 45-54
595 06:08:18 2429 LLADÓ RAMOS, JOAN C 45-54
731 06:24:35 1657 LLORENS NOÈ, CARLES C 45-54
792 06:30:36 2566 CALVÓ BOATELLA, ANDREU C 45-54
968 06:52:08 1821 TARRES TORRENTS, VALENTI C 45-54
969 06:52:17 1654 NOGUERAS GONGORA, ANSCARI A 18-34
1006 06:56:25 4343 TRIQUELL CRISTOFOL, ADRIA B 35-44
1015 06:58:17 2249 LEONARDI , GIOVANNI D 55-64
1 04:50:39 2697 MAURICIO WALDEMAR,
MULLER
C 45-54
2 04:50:40 133 EBRI CASADEVALL,
ALBERT
A 18-34
3 04:51:32 2680 ZAMORA PEREZ, MARCEL A 18-34

Les fotos d’en Giovanni: cliqueu aquí.
A la foto de portada hi falta en Manel que hagué de marxar d’hora perquè la família l’esperava.

Salut,
Joan Lladó


  1. Molt bé, molt bé! I satisfet per veure que la secció Argentonina està pujant de nivell a marxes forçades! (això és l’entrenament que va fer el dia abans, va tenir uns bons “sparrings”).
    FELICITATS A TOTS!

  2. Nois, en Pistons té tota la raó. Hi ha molta més tralla en una sortida nostra que no pas a la Remences, tot depèn del ritme, està clar. L’esforç en una jornada sencera nostra, amb parades incloses, és superior. O al menys el meu cos així m’ho dir diumenge al vespre.

    Personalment permeteu-me dir que estic pels núvols. Ho confesso. I reconec que m’ho vaig passar molt i molt bé, pujant, pel pla en pilot i, com no, baixant.

    Tot de cames esbeltes, bellament esculpides quasi a toc de martell. Entre mig, dos parells (els meus i els del Mamalló) de màstecs rústics, amples, peluts, que les van avançant sense parar.

    Gomes, t’estimo!

     

  3. Envejar….envejar….mes d’una hora de diferencia…Jo crec que 4h50 es un temps d’una altre galaxia.Encara falta molta puta ratlla bbbbllllaaannnncccaaaaaaa!!!!!
    per retallar una miqueeeeeeeeta!!!
    Qui t’ha vist hi qui et veu Formiga de bosc….o de “cuneta”… a per sert, estas fet un maquinaaa!!!

  4.  Jo diria que més aviat teniem dubtes de com quedaríem de trintxats al final de la cursa, més que de si l’ acabariem tota. Sortides més besties per muntanya no han lograt doblegar-nos ni véncer fins ara i, a més, els reptes són el que sempre ens han engrescat i motivat. Peró, com que estem avesats a exagerar la conya, vinga amb els “no he pogut entrenar prou i petaré a Bracons”, “ qui vol la meva inscripció a preu de liquidació?, i si no la regalo”, “esperem que plogui molt i que es sospengui  la cursa”, “m’ ha sortit un compromís inesperat i no vindré”,  i rucades per l’ estil.

    El que sí no ens esperavem  ha sigut que arribariem a disfrutar tant de tot plegat i que a l’ arribada poguessim lluir tots un gran somriure i estar tant satisfets de la performance de tot el grup Bicicorriols, cadascú en proporció al propi nivell i preparació. Per ser bikers de muntanya i encara avui uns “novells” de la carretera amb només un any i mig escàs i no massa sortides a l’ esquena, no ens podem queixar de com ha anat. La bellesa del recorregut i la perfecta organització també han ajudat, és clar.

    Personalment, estic encantat de la nova experiència i de les noves sensacions probades, força diferents de les que estic acostumat a sentir fent mountain bike. Fins i tot vaig arribar a entusiasmar-me massa i tot a la primera meitat de la sortida i, com que em trovaba tant a gust, em vaig engrescar a fotre-l’ hi a tope tot afegint-me a grups de gent que anava a l’ atàc despiedat. L’ estona que vaig compartir amb en Joan i l’ Andreu,  fent relleus i aprofitant el rebúf dels bons, va ser genial. Per cert, tinc que demanar disculpes a l’ Anscari,Valentí i Adrià ja que havíem quedat d’ anar plegats, estava segur que més tard m’ hauríen atrapat i que m’ aniría bé aprofitar el bon moment per no quedar despenjat jo d’ ells més endavant, com em passa a cada sortida de carretera.

    Em sembla que tots nosaltres i per llarga estona en la primera part, hem disfrutat del gràn gustàs que dona l’ avançar cents de corredors -no és absolutament un’ exageració- cosa que no coneixía ja que mai havía participat mai en una cursa d’ aquest tipus. Ja sabia que més tard la distància i les pujades passarien factura, peró en aquell moment tant m’ era, pensava en alló de “que me quiten lo bailao” i efectivament, passat Manlleu i pujant cap Cantonigrós, cap el km. 150, les cames van començar a enviar les temudes e inequivocables senyals d’ alarma. Haig d’ admetre que encara confiaba arribar a la meta abans que els meus tres companys traicionats. El “pique” és un mal que no ens sabem treure de sobre i es manifesta especialment entre els companys del teu grup , com està clarament demostrat en totes les sortides. Peró un rere l’ altre em varen agafar i deixar enrere, afaitant-me la cara amb una gelida mirada als ulls que volia dir: torna al teu lloc, avi!    …. renoi, ho sabia jo que acabaría com sempre, tenia que haver apretat encara més al principi !

    Per sort, la fantàstica baixada del Coll de Condreu fins Sant Esteve va tornar a donar ànims a la moral i a les cames i va anar de poc que els tornés a enganxar! És igual, l’ any que vé entrenaré més! I si no, em doparé més! Au!

    A part, s’ ha de tenir en compte la teoria de la relativitat de l’ Einstein, o sigui que si, pels anys que tinc, considerem que em toca un “handicap” de 6 minuts (Carles docet) d’ abonament per cada any, moltiplicats pels 15 anys de més que us porto, amics, resulta que el meu temps total sería de 90 minuts menys baix, o sigui que “virtualment” vaig arribar força abans que tots vosaltres, creiguts del cazzo……!!!!

    En fí, la meva enhorabona a tot el grup i –com diria la Pantera rosa- “estic orgullós de vosaltres”.

     

     

     

     

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.