BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

La volta proposada és: cotxe fins a Bigues, Sant Feliu de Codines, Castellterçol, Granera, Monistrol de Calders, Calders, Navarcles, Talamanca, Matadepera, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, Gallifa i de nou a Sant Feliu de Codines i Bigues. Tot plegat 130 km i 2.200 m de desnivell, segons el Toaster.

A les 6.00 h a la plaça tot just som 4 corriolaires. L’Adrià, l’Anscari, el Mamalló i un servidor (bé, jo arribo 10 min. tard). Arribem a Bigues a les 6.45 h i fem un cafè a Ca la Mari, on la mestressa ens diu que des de les 6.00 h que està al peu del canó. Comencem a pedalar a les 7.10 h cap a Sant Feliu. L’hora és collonuda. Això és l’agraïment de matinar. Anem per feina que és del que es tracta avui. Aquella hora no hi ha trànsit enlloc. Aviat som a Castellterçol. Tombem cap a Granera.

El paisatge ja és més propi del Moianès que no del Vallès. Pinedes de pinassa, vaques, prats i masos. La primavera esclatant de verdor. Arribem al llogarret de Granera. Aquí només hi ha pau i tranquil•litat i la petita església de Santa Cecília (d’absis llombard, apunta l’erudit Mamelló) que ens dóna la benvinguda. La carretera s’acaba i ara davallem vers Monistrol de Calders per una pista forestal enquitranada d’aquelles que no agraden a l’Avi, tot i que circulem sense problema.De Monistrol de Calders fins a Calders pugem picats, com no podia ser d’altra manera. I de Calders a Navarcles, per carretera ampla, baixem, ara no picats ja que ens rellevem, gaudint de la velocitat. A Navarcles mengem l’entrepà aprofitant l’escalfor d’un foc per a un botifarrada a la plaça del poble. Teníem pa, botifarres, brasa i porró a punt per nosaltres, llàstima de no haver-ho sabut. Es veu que ho fan cada any. Agraïm l’escalfor del foc ja que estem ben suats i l’ambient és núvol i
més aviat fred. Anem per feina sense ni tan sols cafès, de cara al conegut Coll d’Estenalles.

Tot just començar l’Ansacari ens avisa d’una colla de indis vallesans “camespelades” que se’ns acosten pel darrere. Prudentment els saludem i deixem passar tot i no perdre la seva roda. Són indis xeroquis de muntura fina, oju!!. Baixem un sifó al seu darrera i, és clar, passa el que havia de passar. Al pujar de nou els hi seguim la petja. Ells reaccionen al sentir l’al•lè al clatell. Jo aguanto el que puc, prudent de ser en terra forana. El nostre fornit Mamelló planta cara a els més dèbils de la tribu, que sembla són alliçonats per l’home pelut. A Talamanca abandonem la lluita per a reagrupar-nos.

Ara sí de dret cap al coll d’Estenalles. El Mamelló, calent, tiba tot i que no s’escapa. El segueixo i m’hi acosto però arribem al coll abans d’aconseguir-lo. Ens tornem a agrupar per baixar de nou a bon ritme fins a Matadepera. Allà ens truca en Pistons: és a Sant Feliu. Ens trobarem més o menys a Sant Llorenç Savall. Travessem el poble i faig dentetes als companys al petonejar una bella i bonica vallesana. Vés per on quina casualitat.

De Matadepera a Castellar fem relleus. Ens agrupem de nou i comencem l’agitada pujada fins a Sant Llorenç, on trobem de cara una carrera de bicis i una trobada de motos clàssiques i força trànsit. L’amic Mamelló comença a notar les conseqüències d’anteriors combats i jo, malparit, que me n’aprofito. Abans d’arribar a Sant Llorenç trobem en Joan que ha vingut des de Mataró per tornar amb nosaltres. Passem pel mig de Sant Llorenç on celebren la Festa del Pi de Maig.

La carretera de Sant Llorenç a Sant Feliu, passant per Gallifa és una delícia. I com a colofó de la jornada, el descens des de Sant Feliu de Codines fins a Bigues amb un asfalt en perfectes condicions.

Arribem a Bigues a les 13.30 h on encara som a temps per què la Mari ens serveixi la merescuda beguda.

Bona jornada d’entrenament. Les cames, ara al vespre, ho noten. La Terra de Remences serà però, tot una altra història amb paraules majúscules. Veurem.

Corriolaires: Mamelló, Ventús, Formiga, i el Net de la Trini. En Pistons se’ns afegeix a mitja missa.