BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

El dia mes calurós del mes d’abril en molts anys, va ser l’escollit per celebrar la primera edició del Rogaine del Collserola, quina casualitat!!!!!, però que hi farem. L’equip queda reduït a dos, degut al “desgarro” d’en Carles, des d’aquí encoratjar-lo i desitjar-li una rapida recuperació.A quarts d’onze arribo a Can Caralleu on ja m’espera ansiós en Ferran, correm a casa seva i això el motiva, un mos sòlid al bar i a prepara-se. A les 12 tocades donen la sortida, en Ferran te “molt clar” l’itinerari i jo me’n refio. Anem trobant fites sense cap problema i a una velocitat considerable tot i el terreny trencacames, a partir de les segona hora em començo a marejar i me n’adono que el cos fa coses estranyes, sembla que no respongui. Però com que un és mes burro del que sembla, vaig fent i intento seguir al Ferran, tot i que a vegades em costa seguir-lo, sota un sol de justícia que crema la pell anem recorrent la Serra de Collserola desconeguda: Esplugues, Sant Just, Molins de Rei, Vallvidrera…. Perdem temps intentant localitzar una fita mal posada, i això m’acaba de rematar.

Estem encara molt lluny de la meta i el temps s’acaba. En una fita ens trobem al Sebas i en Pep, la seva cara tampoc es l’habitual. Al pantà de Vallvidrera algun graciós s’ha endut la balisa, fem foto per constatar que hem passat per allà i cap amunt, quedem 90′ minuts i ens hem d’espavilar. Vaig pensant amb lo petat que vaig i el que encara queda, i sobretot en el 5 quilòmetres de la carretera de les Aigües totalment plans, quina merda. Pincem la darrera fita i 25 minuts per arribar, el Ferran m’apreta i faig el darrer esforç, que consti que ja fa mes de 3 hores que m’esforço. Arribo a meta amb una sensació de buidor total però a la vegada alegria per que s’acabat el patir. La propera el 28 de maig a Osona.

Moltes Felicitats al” Veterans” Joan i Marti, que van pujar al segon calaix del podi.

Fins la propera,
Andreu Calvó

Web de l’organització: cliqueu aquí.